The One Project #2
‘Restos de cosas’ (2018)
Sobre el curt
Sinopsi
Les mans cansades d’un home sense rostre, el vent que li talla la pell, el sol que s’amaga i una casa que l’espera. A l’estança principal, una taula serveix d’escenari. Diferents capses plenes de coses hi reposen a sobre i les seves mans, delicades, comencen el ritual. Una cerimònia íntima i nocturna, un joc a partir dels records i l’atzar, una història que va ser o podria haver estat. Restos de cosas és un poema sobre el pas del temps i les possibilitats que guarden els objectes durant tota una vida. [Veure el tràiler]
Fitxa artística
Intèrprets: Xavier Bobés i Antonio González
Veu: José Sacristán
Direcció: Salvador Sunyer i Xavier Bobés
Guió: Salvador Sunyer, Marta Lallana i Xavier Bobés
Producció executiva: Andrés Mellinas i Salvador Sunyer
DOP: Agnès Piqué
So: Laia Casanovas
Direcció artística: Anna Auquer
Edició: Marc Roca
Compositor: Lucas Peire
El curt
El creador ha dit…
“L’art de la manipulació d’objectes segueix sent avui un desconegut per al gran públic. L’univers que envolta la poètica de l’objecte, la seva teatralitat, la seva evocació històrica i sociològica, s’ha explorat principalment a territoris minoritaris vinculats amb les arts visuals i performatives. El gran repte al qual s’enfronta aquest curtmetratge és el de reivindicar la poètica de l’objecte per ser, sense necessitat de grans recursos formals i amb la intenció clara de suprimir els artificis, prioritzant la seva capacitat d’evocació d’experiències íntimes a l’individu. Aquest curtmetratge neix amb l’ambició de reivindicar la possibilitat real de construir històries on la ficció i el documental es fonen en un únic marc, evocant tot el poder de l’imaginari individual i col·lectiu a partir de l’ús de material objectual històric. Com? Mitjançant una coreografia d’objectes basada en el gest just i essencial, i emmarcada en el seu ús quotidià. Per acabar, recorro al poeta John Donne que va escriure que ‘cap home és una illa’. L’espectador toca la memòria dels altres i, inmediatament, encén part de la pròpia.”
Xavier Bobés
Sobre el projecte
“Aquest projecte neix de la voluntat de recuperar una cosa que s’ha anat perdent: la fusió entre les diferents disciplines de l’art en i per al medi cinematogràfic. La democratització del cinema, i especialment del món del curtmetratge, ha fet que s’estableixin uns cànons en quant a com es fa i com es consumeix el cinema, que són cada vegada més homogenis i rígids. Al meu entendre, el curtmetratge hauria de ser una parcel·la lliure, un espai d’art i assaig del cinema d’un país. D’aquesta opinió neix The One Project, un projecte de cooperació entre productores i un festival d’arts escèniques, però sobretot amb artistes reconeguts internacionalment en els diversos àmbits de creació escènica. Per això, The One Project és el marc ideal per a aquesta humil i alhora ambiciosa proposta cinematogràfica. Restos de cosas, neix de l’afecte personal però sobretot de l’admiració professional i fascinació per a algunes de les creacions que ha realitzat Xavier Bobés, com ara Insomni, Coses que se olvidan facilmente, Primer álbum (amb el col·lectiu El Solar) i Monstres. En un món artístic que sembla empetitit i precari, ell aconsegueix brillar i connectar amb el que hi ha més endins.”
Salvador Sunyer Vidal
Sobre el creador
L’univers particular i d’objectes, una veu imprescindible de l’escena contemporània
Actor/manipulador i creador escènic. Xavier Bobés es defineix com a autodidacta. Apassionat de la poètica dels objectes, investiga des de fa quinze anys amb tota mena d’objectes quotidians. Col·labora amb altres creadors com a intèrpret i com a manipulador. Aprofundeix en la recerca del contingut simbòlic/teatral dels objectes i de tot allò aparentment banal mitjançant la creació, l’assaig i la docència. L’any 2015 estrena l’espectacle Cosas que se olvidan fácilmente al Festival Grec. Ha rebut el Premi de la Crítica de Barcelona Noves Tendències 2015, el Premi al Millor Espectacle al BeFestival 2016 de Birmingham i el Premi Butaca 2016 en la categoria d’altres disciplines. També el 2015 crea, juntament amb Jomi Oligor i Shaday Larios, el col·lectiu de teatre d’objectes documental El Solar i la proposta Primer álbum, per a Temporada Alta 2016.
Trajectòria
L’any 2003, Xavier Bobés crea la companyia de teatre d’objectes Visual Playground, amb la qual ha escrit, dirigit i interpretat aquests espectacles:
—2003: El cap als núvols. Becat pel Krtu 2003. Premi FAD Sebastià Gasch 2005-2006 com a millor aportació de l’any. Estrenat a AreaTangent el 2004.
—2005: Duet. Estrenat al Festival Escena Abierta de Burgos el 2006.
—2006: El rei de la soledat. 6è Premi de Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2005. Estrenat al Festival Neo de Barcelona el 2006 i al Centre Cultural La Mercè de Girona el 2007.
—2008: A taula. Espectacle estrenat al Teatre Lliure de Barcelona i al Teatre Die Schaubude de Berlín.
—2010: Insomni. Espectacle estrenat al Festival Temporada Alta 2011.
—2012: Monstres. Espectacle estrenat al Festival MIMA de Mirepoix (França), al Festival TNT de Terrassa, al Festival BAD de Bilbao i al Festival Temporada Alta de Girona 2014.
—2015: Cosas que se olvidan fácilmente. Espectacle estrenat al Festival Grec. Premi Butaca 2016 al millor espectacle en la categoria d’altres disciplines, Premi de la crítica de Barcelona al millor espectacle de teatre de noves tendències i Premi al Millor Espectacle al festival Be Festival 2016 de Birmingham.