Històric 2016
Temporada Alta celebra 25 anys
Els aspectes més remarcables d’aquesta vint-i-cinquena edició són: el paper del Festival en la internacionalització de l’escena catalana, l’arrelament als diversos estaments i espais de les nostres ciutats (escoles, entitats socials, instituts, associacions…), la presència d’un públic més divers i heterogeni, la qualitat dels espectacles estrenats i l’impuls de Temporada Alta a l’escena catalana. Alguns dels artistes destacats d’aquesta edició són Krystian Lupa, Thomas Ostermeier, Peter Brook, Guy Cassiers, Milo Rau, Nicolas Stemann, Rocío Molina, Mauricio Kartun, Xavier Bobés, Jomi Oligor, Shaday Larios, Lluís Pasqual o Àlex Rigola.
Espectacles: 99 (+ cinema)
Coproduccions: 28
Estrenes: 33
Espectadors: 47.731 (total) / 96,31% (ocupació)
Sales: 28 escenaris
Pressupost: 3.220.726,41 €
Cartell 2016
Pep Duran celebra els 25 anys de Temporada Alta omplint el cel amb senyals carregats de poesia.
A banda de reunir alguns dels artistes catalans contemporanis més destacats, els cartells de les diferents edicions del festival Temporada Alta donen una altra dada curiosa: molts dels artistes que han fet algun dels cartells estan relacionats, d’una manera o altra, amb el món del teatre. Narcís Comadira, a més de pintor i poeta, també és dramaturg. Frederic Amat ha desenvolupat una carrera prolífica com a escenògraf. A l’obra de Carles Santos, sovint la música, el teatre i les arts plàstiques són indestriables. I Jaume Plensa va col·laborar amb La Fura dels Baus en algunes de les primeres òperes de la companyia. A més, hi ha altres artistes que no han entrat directament en el món teatral, però sí que es pot dir que la seva obra també beu de les arrels rituals i festives que hi ha a l’origen del teatre. És el cas d’Antoni Miralda, conegut per les seves performances multitudinàries i també el d’Eulàlia Valldosera: les instal·lacions d’aquesta artista evoquen rituals íntims i a vegades tenen elements tant fràgils com el caràcter efímer d’una obra teatral.
El festival Temporada Alta fa 25 anys. De manera conscient o inconscient, Salvador Sunyer li ha encarregat el cartell d’aquesta edició a un artista, Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955), que és, juntament amb Frederic Amat, el que té una relació més consolidada amb el món teatral de la nòmina d’artistes amb els quals ha col·laborat. A més d’artista, Pep Duran és escenògraf. És professor a l’Institut del Teatre i té entre mans l’escenografia del muntatge d’El coratge de matar, de Lars Noren, que la directora Magda Puyo estrenarà al TNC a l’octubre. El cartell de Duran està en la línia de l’impacte que van provocar els cartells d’Àngel Jové i Antoni Miralda. El meló badat del cartell de Miralda va provocar molts comentaris explícits. El de Pep Duran, una forma ovalada vermella, plena de forats, o de protuberàncies que tenen un forat a l’extrem, també podria fer-ho. Però no és això. Mirat amb més deteniment, es pot observar que el cartell de Pep Duran és, de fet, la fotografia d’una peça amb relleu. Les protuberàncies són bobines de fil. Amb elles, l’artista ha volgut evocar, com explica ell mateix, “el fil d’Ariadna, el fil dels 25 anys del Festival”. Les bobines també poden ser “25 ulls”, com si el cartell fos un retrat d’Argos, el gegant mitològic que té el cap envoltat d’ulls i que mai no dorm. “Són una senyal al cel”, conclou l’artista, pensant en com es veurà la seva obra a les banderoles. D’altra banda, les bobines poden evocar el passat tèxtil de la Coma-Cros, on hi ha instal·lada la seu d’El Canal, malgrat que les administracions sembla que no estan disposades a posar el fil a l’agulla i posar el centre en funcionament a tota vela.
Per a Pep Duran, el cartell no és un mitjà estrany. N’ha fet des dels anys 70 i fins i tot n’ha fet per a les seves pròpies exposicions. Les bobines que ha fet servir pel cartell d’aquesta edició del festival Temporada Alta remeten als materials humils que caracteritzen el seu treball. Els fa servir perquè el vinculen amb l’art povera i, sobretot, com diu ell mateix, “amb Antoni Tàpies, Joan Miró i Joan Brossa”. En els darrers anys el Macba ha exposat dues peces que reivindiquen de la inventiva de Duran amb els materials: un Retaule laic monumental de ceràmica que es va poder veure a La Capella el 2011 i, l’any passat dins l’exposició Espècies d’espais, una instal·lació consistent en el reciclatge d’una sèrie d’obres anteriors.
Antoni Ribas
Pep Duran
Pep Duran (Cronologia extreta de la revista online masdearte.com i del web del Macba).
Vilanova i la Geltrú (Barcelona), 1955. Escultor, pintor i escenògraf català.
Realitza la seva formació artística a l’Escola de Formació Artística de Vilanova i la Geltrú i posteriorment a l’institut del Teatre de Barcelona on actualment treballa com a professor. Resideix a la ciutat de Barcelona des de 1970. A la dècada dels setanta la seva activitat principal serà el muntatge i el disseny d’escenografies i vestuaris, treballant al Teatre Lliure, amb la companyia teatral El Tricicle, entre altres. Pel que fa al seu treball plàstic, la pintura i la escultura, es troba dominada per la integració i l’acumulació d’objectes que produeixen efectes sorprenents i creen una atmosfera surrealista. A la dècada dels vuitanta participa del moviment artístic associat al correu postal sorgit a Nord Amèrica, com així ho demostra la seva participació en exposicions internacionals sota aquest epígraf al Japó, Roma, Amsterdam i Colònia. Les seves creacions més recents s’allunyen d’aquest bigarrat món i tendeixen a l’ordre i a la geometrització, començant a tenir relació amb el constructivisme i més concretament amb l’obra de Tatlin. Ha realitzat importants mostres individuals i ha participat en nombroses mostres col·lectives, entre les que cal citar: Muestra de Arte Joven al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1985), Confrontaciones al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid (1988) i Constants de l’art català al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona (1992).
Les últimes creacions de l’artista són l’exposició anomenada Una cadena d’esdeveniments presentada al 2011 i la més recent es troba dins l’exposició col·lectiva Espècies d’espais, que s’ha pogut veure fins l’abril d’aquest 2016. Totes dues exposicions s’han presentat al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba).
Descarrega’t el cartell
OCULTAR CONTINGUT
Curt 2016, The pleasure island
The pleasure island és la peça audiovisual que serveix per presentar el Festival d’aquest any, un híbrid entre un espot, un curtmetratge, un videoclip i un meme. Temporada Alta i Nanouk films s’han aliat, un any més, per presentar aquesta proposta com a tret de sortida del Festival.
Any rere any, la localització on s’ha rodat l’espot ha jugat un paper cabdal: si el 2015 el lloc triat va ser Grècia, aquest 2016 ha estat el Manhattan de la Costa Espanyola: Benidorm. El sistema de rodatge d’aquesta peça ha estat molt similar: un equip molt reduït, un ampli treball de camp i una forta interacció amb la realitat. L’objectiu final ha estat elaborar una peça d’autor amb un elevat contingut artístic.
Si l’any passat la finalitat era fer una reflexió sobre Europa, enguany s’ha volgut posar el focus al nostre país, ja sigui Catalunya o Espanya, amb el propòsit que el públic consolidat, els artistes i els altres agents culturals implicats amb el Festival s’hi sentin representats i pugui arribar a crear una identitat pròpia i col·lectiva a través d’un mitjà, l’audiovisual, que és molt universal.
El director d’aquesta peça s’ha inspirat en l’Illa del plaer o Illa dels jocs, l’indret on Pinocchio, el famós personatge de Carlo Collodi, va anar a parar buscant la diversió eterna. Una metàfora que li ha servit per vestir una peça crítica amb tots aquells que redueixen la cultura a pur entreteniment.
El director ha dit…
L’Illa del plaer o Illa dels jocs era l’indret on Pinocchio, el famós personatge de Carlo Collodi, va anar a parar buscant divertir-se eternament. Les muntanyes russes infinites, la beguda i el joc meravellaven a tots els nens que s’havien escapat de casa seva defugint les obligacions escolars. Poc a poc i sense que hi poguessin posar remei, s’anaven convertint en ases fins que al final eren utilitzats com a esclaus que ja només servien per a carregar rocs dia i nit.
A diferència d’altres països amb més tradició, a casa nostra -sobretot després de la crisi- fa la sensació que la cultura no té gaire més objectiu ni justificació que ser un entreteniment. Un sector més de la indústria de l’oci per desconnectar i divertir-se passant una bona estona. Fa la sensació que es menysprea o que es considera un malbaratament la creació, la investigació o la cultura que exigeix un cert esforç.
Per això per explicar Temporada Alta, aquest any hem volgut que l’espot tingui una forta visió crítica que pugui induir a certa reflexió sobre el que considerem un perill majúscul: incorporar aquestes tesis a l’imaginari col·lectiu oblidant que si alguna cosa té l’art i la cultura és que empodera a la gent i ens atorga les eines necessàries per a construir el que som i el que serem.
Si la cultura d’aquest país, només ha de servir per distreure’s i per passar-ho bé una estona i res més, el festival Temporada Alta ha fallat i porta 25 anys fent coses inútils.
Fitxa artística
Director: Salvador Sunyer i Vidal
Script: Salvador Sunyer and Victor Santacana
Production Designer: Victor Santacana
DOP: Oriol Barcelona
Focus Puller: Alicia Galiña
Line Producer: Andrés Mellinas
Production Assistant: Anna Meléndez
Account Manager: Sandra Olalde
Copy review and Translator: Francisca Torres
Editor: Sergi Cameron Assistant Editor: Anna Meléndez
Sound Editor: Diego Pedragosa – Iristudis
Sound Mix: Marc Bech – Coser y Cantar
Sound Mix: Marc Bech – Coser y Cantar
Voice Actress: Julie Nash
Graphic Design: Tomeu Mulet
VFX Supervisor: Bernat Fontanals
Color Correction: Lluís Velamazán
DCP: Raúl Busquets
Nanouk Films assistant :Airam Rodríguez
Nanouk Films Central Commission: Sergi Cameron, Ventura Durall, Salvador Sunyer
Special thanks: Café Román, Exodo Rental, Acariciando el Aire, Terra Mítica, Mundomar, Aqualandia, Michele Catena, Benidorm Palace, Bitò Produccions and PlayGround
Music: La Leyenda del Beso – Intermedio
Composed by: Reveriano Soutullo and Juan Vert
Performed by: Orquesta Lírica de Madrid
Produced by: Nanouk Films – 2016
PREMIS
Grand Laus (màxim guardó dels Premis Laus)
German Design Award
OCULTAR CONTINGUT
Enquesta de públics
Les preferències horàries per anar al teatre, la complicitat i fidelitat dels espectadors, i la constatació que el Festival és una eina de dinamització turística i econòmica pel territori són les principals conclusions de l’enquesta que Temporada Alta 2016 ha elaborat entre 1.861 espectadors registrats a la seva base de dades.
El principal objectiu d’aquest qüestionari era recollir la seva opinió per tal de millorar la relació de Temporada Alta amb el seu públic i valorar l’impacte econòmic que Temporada Alta suposa per al territori.
La bona acollida del Festival (45.000 espectadors) reverteix en benefici del territori, especialment en el turisme, el comerç i l’hostaleria.
Entre les dades més destacades hi ha les que confirmen que Temporada Alta és una important eina de desenvolupament del turisme cultural per a Girona i la seva àrea metropolitana.
Només el 4% dels enquestats que viuen fora de Girona i Salt que venen al Festival ho fan només per veure teatre. La resta (96%) complementen la seva visita amb alguna altra activitat que repercuteix en l’economia del territori: el 26% fa almenys un àpat en un restaurant, el 18% visita el barri vell, l’11% va de compres i el 8% d’oci nocturn. Visitar un museu, un monument i anar al mercat també són activitats complementàries als espectacles. D’altra banda, dels enquestats que venen de fora Girona i Salt, 3 de cada 10 s’allotgen en un hotel.
Un públic fidel
L’enquesta també confirma la complicitat del públic amb el Festival i la cultura. El 99% assegura que repetirà al Festival i un 100% diu que el recomanaria (només 8 persones de les 1.861 que han contestat l’enquesta han respost que “no”). Els atributs del Festival que destaquen són la qualitat i la varietat del espectacles i la programació internacional i la contemporània que s’han convertit en un dels trets d’identitat de Temporada Alta. D’altra banda les queixes principals d’alguns espectadors són els preus elevats i la rapidesa amb què s’esgoten les entrades. La compatibilitat horària amb el transport públic i els restaurants és una altra de les millores reclamades. Tot i així cal insistir en el fet que el 28% dels espectadors no canviaria res i que el 98% s’emporta un bon record del Festival.
Aquesta enquesta, elaborada per Temporada Alta, es va fer per correu electrònic el 5 de desembre entre els espectadors registrats a la base de dades del Festival i que havien comprat alguna entrada per l’edició del 2016.
OCULTAR CONTINGUT
