#JUANA DOLORES# *massa diva per a un moviment assembleari*

Dir que Juana Dolores té veu pròpia és quedar-se curt de totes passades. Després de la seva fulgurant presentació a l’escena pública al premi Amadeu Oller pel seu poemari Bijuteria, va debutar tot seguit com a performer amb aquest monòleg on reivindica sense justificacions —això és de covards— una radical individualitat davant la comunitat i el seu pensament gregari. Una confessió sense filtres, sense demanar perdó, on es barregen la reivindicació de Marilyn Monroe, de Pasolini i el seu marxisme incòmode, i de les arrels andaluses d’una filla de la immigració econòmica. També és la defensa d’una cultura mestissa. Amb aquesta actitud sense prejudicis cal anar a aquesta experiència extrema del jo. L’artista també presenta enguany un nou espectacle a la nostra programació A distància.