Exposició fotogràfica · Encara hi ha algú al bosc

Totes les supervivents que protagonitzen aquest projecte han estat víctimes de la guerra i de la pau, perquè encara avui pateixen l’oblit institucional i l’estigma social, a més de les conseqüències físiques i psicològiques. Però no tot és foscor. N’hi ha que han deixat de tenir por i segueixen portant els criminals de guerra davant la justícia. I els fills i filles nascuts fruit de les violacions, que ara tenen 25 anys, ja no són la llavor de l’odi que pretenien plantar els agressors, sinó una mostra de com l’amor i la capacitat de superació poden vèncer la barbàrie.

 L’exposició fotogràfica parteix de les dues realitats generacionals: la de les dones víctimes directes de tortures i violacions, en molts casos després de veure com assassinaven els homes de la seva família; i la dels fills i filles nascuts d’aquests embarassos forçats, bona part dels quals van ser abandonats o donats en adopció. Els anomenats “nens invisibles” són avui homes i dones joves, amb ganes de mirar al futur i de fer saber a les seves mares biològiques que les estimen per sobre de qualsevol circumstància.

 El plantejament de l’espai expositiu inclou, no només les imatges d’aquests protagonistes, sinó que convida al visitant a submergir-se en una instal·lació que fa reviure elements de la seva vida quotidiana durant i després de la guerra.