Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) està fent, des del 3 de juny, temporada al Teatre Lliure. Després d’haver-se estrenat a Temporada Alta 2020 i d’haver fet temporada al Teatro de La Abadía de Madrid (en la seva versió en castellà), ara es pot veure, fins al 20 de juny, a Barcelona. I, tal com va passar a Temporada Alta i també a Madrid, el muntatge ha rebut grans elogis per part del públic i la crítica.
Aquest monòleg escrit i dirigit per Gabriel Calderón, i protagonitzat per Joan Carreras, és una coproducció de Temporada Alta 2020 i el Grec 2020 Festival de Barcelona. Inspirat en el Ricard III de William Shakespeare, el monòleg presenta un actor que s’ha d’enfrontar al repte d’interpretar el monarca despietat del dramaturg britànic. A mesura que s’entrellacen les seves històries de vida, la relació entre l’actor, el personatge i l’espectador esdevé cada vegada més estreta. Història d’un senglar o alguna cosa de Ricard gira al voltant dels mecanismes de poder contemporanis, el desig i el ressentiment, i proposa una reflexió sobre els límits de l’ambició humana.
L’espectacle s’emmarca dins el projecte internacionalitzador que Temporada Alta va iniciar fa uns anys, apostant perquè algunes de les seves coproduccions tinguessin un component internacional. D’aquesta manera, el 2016 el festival va engegar una nova línia de producció basada en convidar grans directors internacionals a treballar amb equips artístics i tècnics catalans. El primer projecte va ser Davant la jubilació, amb Krystian Lupa, i des de llavors s’han pogut veure diversos muntatges que han seguit aquesta tendència: L’Omissió de la família Coleman, amb l’argentí Claudio Tolcachir, La neta del senyor Linh, amb direcció del belga Guy Cassiers, Història d’un senglar, amb l’uruguaià Gabriel Calderón i a Temporada Alta 2021 es podrà veure L’oncle Vània, dirigit per Oskaras Korsunovas.
Crítiques d’Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard)
Una hora i deu de gran teatre. Santi Fondevila, diari ARA
I Carreras, tant superb com a personatge, es fa estimar com a actor. […] Un bombó, en realitat. Jordi Bordes, Recomana.
El públic ovacionava no només el text, sinó sobretot la impressionant actuació de Joan Carreras, capaç de gairebé tot. Justo Barranco – La Vanguardia
Història d’un senglar és un tour de force: Carreras pot ser rei i reina. O reines. Marcos Ordoñez- El País
Aquesta ‘Història d’un senglar’ serà històrica. Josep Maria Fonalleras, El Punt Avui
Psss,pssss, #HistòriadUnSenglar del @teatrelliure és una petita joia, amb un immens Joan Carreras que hi planta una lliçó d’interpretació. Un cant d’amor rabiós i sarcàstic als personatges de Shakespeare i al món del teatre. Un plaer per gaudir de prop a l’Espai Lliure. Chapeau! Manuel Pérez i Muñoz – Revista Entreacte / @ManelPiM
Feia anys que no veia quelcom semblant. Un Déu, un monstre, Carreras. Una obra 10. Pura meravella d’ història, de direcció i d’ interpretació. Teatre en estat absolut. Un prodigi. Un cop de puny, una moixaina. Un regal. Correu!!!! Jordi Folk – Onda Cero / @jordi_folck
El que fa #joancarreras al @teatrelliure és molt, molt, molt guay, molt bèstia, visca els senglars i el parlar difícil! Neus Busquets, actriu / @nessbu
