Històric 2013
Continua la internacionalització
Mantenim la línia iniciada l’any anterior, tot i que s’ha pogut augmentar lleugerament el número d’espectacles programats. Aquesta edició tindrà l’índex d’ocupació més alt de la història. Ja fa dos anys que hem començat a treballar amb la internacionalització i aquest any fem un pas més consolidant petits cicles dins el Festival: Setmana de Creació Contemporània, Cicle de Dansa #FF80, Cinema de Temporada i Connexió Iberomèrica. Tot això amb la voluntat que Temporada Alta sigui el festival d’un país i, sobretot, el marc de referència i relació entre l’escena catalana i la internacional. Passen pel Festival artistes com Marta Carrasco, Albert Serra, Pequeño Teatro de la Morondanga, Oskaras Korsunovas, Sidi Larbi Cherkaoui, Guy Cassiers, Mariano Pensotti, Thomas Ostermeier, Àlex Rigola o Propeller Theatre Company.
Espectacles: 87 (+ cinema)
Coproduccions: 21
Estrenes: 37 (+ 1 cinema)
Espectadors: 60.203 (total) / 93,41% (ocupació)
Sales: 15 (+ 2 cinema)
Pressupost: 2.261.523,16 €
Cartell 2013, Josep M. Oliveras
El cartell d’enguany del festival Temporada Alta és tan quotidià com intrigant. Al fotògraf Josep Maria Oliveras només li han calgut tres elements –una cinta mètrica de cosidora, un fòssil i una petita peça de fusta– per resumir l’esperit del Temporada Alta en un retrat. El personatge que el protagonitza, assegura Oliveras, “que amb el mínim vol impactar i emocionar”. “El personatge –afegeix– té una duplicitat: és un actor i un espectador alhora”. Per últim, la peça de fusta que hi ha a la part inferior de la imatge recorda una estrada o les taules d’un escenari. “El primer que t’obliga a plantejar-te és què representa la imatge. He volgut fer una imatge impactant, fresca, divertida i elegant alhora”, subratlla l’artista. L’altre element de sorpresa de l’obra és el camp negre que l’envolta: “El negre és un element de misteri i sorpresa”, explica l’autor.
Tot i que Josep Maria Oliveras assegura que el seu retrat no representa cap de les màscares de la comèdia i de la tragèdia, sí que es pot trobar una altra obra que conté el mateix esperit juganer i a la vegada experimental de la seva imatge: l’escultura d’una femella de babuí amb la seva cria que Picasso va fer el 1951 utilitzant, per fer el cap de la figura, un cotxe de joguina. L’ús d’objectes trobat en les dues peces té un caràcter lúdic i alhora més profund del que pot semblar d’entrada.
El cartell d’enguany de Temporada Alta representa una excepció. Al llarg dels més vint anys d’història del festival, la fotografia ha aparegut en poques ocasions, tot i que els fotògrafs que van fer el cartell el 2004, el 2006 i el 2012 són tres pesos pesats de l’escena artística catalana: Toni Catany, Joan Fontcuberta i Francesc Torres. L’obra de Josep Maria Oliveras també resulta extraordinària perquè ell es va encarregar de fotografiar les obres que altres artistes com Antoni Tàpies, Narcís Comadira, Frederic Amat i Santi Moix van fer per als cartells d’edicions anteriors del festiva. Amb aquest encàrrec, doncs, Oliveras ha deixat de mirar-se els toros des de la barrera per saltar al mig de la plaça.
Abans que aquest retrat essencial que Oliveras ha fet per al cartell de Temporada Alta, ja n’havia fet d’altres, tot i que totalment diferents. L’any passat Oliveras va exposar a la Casa de Cultura de Girona una sèrie de retrats que va fer a l’escultor Torres Monsó. Mentre que aquells jugaven amb el barroquisme, el personatge que ha creat per al cartell basa el seu impacte en l’economia de mitjans. Mentre que abans va manipular i deformar el rostre de l’escultor, l’home (o la dona) del cartell del festival recorda un rostre dibuixat per un pintor amb un parell de gestos ràpids.
Josep Maria Oliveras compta amb una trajectòria dilatada en el camp de la fotografia professional, l’edició i el comissariat d’exposicions. El cartell que ha realitzat per al festival Temporada Alta representa el vessant més personal del seu treball. “Des des de fa dos o tres anys he procurat no treballar tan per encàrrec o fer una feina més personal, centrada en el què vull dir en l’àmbit de la imatge”, afirma Oliveras. Al mateix temps que segueix experimentant per trobar un llenguatge i una poètica propis, l’artista no és aliè a la realitat que l’envolta. “Tinc les mateixes preocupacions que la majoria de ciutadans –subratlla l’artista–. Vivim uns moments molt crítics i dolorosos”.
A més de convertir-se en la imatge del festival Temporada Alta, el personatge de Josep Maria Oliveras es podrà veure en una exposició del Bòlit, el centre d’art contemporani de Girona, la pròxima tardor. Estarà acompanyat de dos vídeos de Perejaume i d’una videoinstal·lació de Javier Pérez. “L’obra està pensada perquè es pugui adaptar a diferents formats. Només s’han de tenir en compte les dimensions i el camp negre que envolta el personatge”. El mateix negre d’un teatre a les fosques just abans que comenci l’espectacle…
Antoni Ribas
Descarrega’t el cartell
OCULTAR CONTINGUT
Curt 2013, Dido’s lament
Aquesta peça publicitària es va rodar amb una producció impactant: dins una piscina de cinco metres de fondària assistida per robots submarins i recoberta de linòliums negres per aconseguir la textura i la llum buscades. L’anunci es va gravar íntegrament de nit sota la direcció de Salvador Sunyer i Vidal i la producció de Nanouk films. En total, un equip de 25 professionals i molts voluntaris.
L’espot pretén emmirallar-se en el corrent artístic del Barroc, concretament en algunes de les il·lustracions i gravats de la Divina Comèdia de Dante. Segons els autors “vol ser com un conte mitològic sobre la redempció. Un clam a favor de la purga. Una purga necessària per tornar a començar de nou, havent après dels errors”
OCULTAR CONTINGUT
