El periodista Dani Chicano (@xiquein / @rvproscenium), per encàrrec de Temporada Alta, ha fet un seguiment dels assajos de l’espectacle La mort i la primavera, basat en la novel·la de Mercè Rodoreda, que s’estrena a El Canal de Salt. Posteriorment, l’espectacle farà temporada al TNC. Ens parla del procés de creació i recuperem els materials elaborats sobre aquesta peça:
Fa uns 15 anys Joan Ollé va assumir el repte de posar en escena La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Des de llavors, ha dut sobre l’escenari la novel·la de Mercè Rodoreda diverses vegades. Ara, assumeix un repte encara més difícil: elaborar i dirigir l’adaptació escènica de La Mort i la Primavera, una novel·la “inacabada, que no incompleta” segons Arnau Pons, traductor i poeta, que ha tingut cura de la darrera edició de la novel·la (Club Editor, 2017). La mateixa Rodoreda, que hi va treballar des del 1950 fins la seva mort, explica en una carta a Joan Sales, el seu editor, que quan l’haurà acabat li lliurarà “una obra mestra”. Ollé en parla amb un punt d’admiració, de reverència, de l’autora i d’aquesta distopia. D’on surt tant de dolor? A aquesta qüestió el director respon amb el rosari de dissorts que va viure l’escriptora: casada infeliçment amb el seu oncle, exili, fugida dels nazis, separació del fill…
Aquesta obra de Rodoreda, densa, curulla de simbolismes, amb múltiples interpretacions, “inventa un gènere nou que no té antecedents ni continuadors”, assenyala el traductor Eduardo Jordá, que explica que l’obra compta amb “elements d’al·legoria filosòfica, també de recreació històrica inexplicable i esdevé un intent d’escriure una ciència-ficció estranya. És una dolorosíssima reflexió existencial i també estudia els mecanismes de poder”, conclou. Joan Ollé és conscient de tot això. Està pendent de tots els detalls. Segueix l’assaig, que transcorre a la Sala Petita del TNC on les butaques estan parcialment ocupades per les taules de so i de llum, assegut a primera fila. Però s’anirà movent per la sala per comprovar com serà la recepció del públic des de diversos punts. Recorda tres o quatre vegades la necessitat de vocalitzar i regula la velocitat amb què es diu el text des de l’escenari.
El passi ha anat de menys a més, a mesura que tothom s’anava submergint en el món estrany, fosc, oníric, angoixant tot sovint, que va construir Rodoreda. En la conversa posterior que tinc amb el director m’adverteix que falta polir detalls i expressa la seva preocupació, que és que el text arribi al públic i aquest entengui quin és el recorregut que fan els personatges. El director ha destil·lat l’obra de Rodoreda de manera molt hàbil, n’ha deixat l’essència i el públic en gaudirà. M’hi jugaria un pèsol que en surt corprès.
🧶 OBRIM FIL per parlar de #lamortilaprimavera. El periodista Dani Chicano (@Xiquein @rvproscenium) s'ha colat en un assaig d'aquesta coproducció #TA19 / @teatrenacional per ajudar-te a conèixer millor l'espectacle. Som-hi! 👇 pic.twitter.com/XC1lwFKzjR
— Temporada Alta (@temporadaalta) October 14, 2019
