El periodista Dani Chicano (@rvproscenium) per encàrrec de Temporada Alta fa tres setmanes va anar a l’assaig de Kassandra i des de llavors n’ha seguit i documentat el procés de creació. Tot seguit en fa un resum que recupera els materials elaborats fins avui:
Sergi Belbel i Elisabet Casanovas preparen una posada en escena d’un text del dramaturg uruguaià Sergio Blanco. Aquest dissabte 20 d’octubre s’estrena al Teatre de Salt en el marc del Festival i tot seguit, aterra al Teatre Nacional de Catalunya on farà temporada del 24 d’octubre al 18 de novembre. Durant els assajos, aparentment no hi ha nervis, ni tensió. Tot rutlla.
Kassandra és un personatge mitològic, filla de Príam i Hècuba, a la qual Apol·lo atorga el do de la profecia i la maledicció que ningú la cregui. Blanco la desmitifica totalment, la fa néixer home, la converteix en un transexual, incestuós, que manté relacions amb els seus enemics i s’enamora d’Agamèmnon, que l’ha raptat i violat en el transcurs de la guerra de Troia. La Kassandra de l’autor uruguaià és una refugiada que es prostitueix per guanyar-se la vida, però és lliure i compassiva i xerra com una mallerenga utilitzant un anglès tan horrorós com universal. A youtube hi ha uns quants vídeos d’altres posades en escena de la peça. El paper de Kassandra l’han fet majoritàriament homes. En general són espectacles sòrdids, llòbrecs, foscos. Blanco va aconsellar Belbel que dirigís una dona.
OBRIM FIL ???per parlar de #Kassandra. El periodista Dani Chicano (@Xiquein @rvproscenium ) s’ha colat ?️♀️en un assaig d’aquesta producció de #TA18 per oferir-nos algunes claus per descobrir l’espectacle. Som-hi! https://t.co/ixlS03LL5v pic.twitter.com/VuLQyAVgec
— Temporada Alta (@temporadaalta) 4 de octubre de 2018
Sergi Belbel és un director hàbil. Coneix al públic. Hi pensa. És una de les claus perquè l’empresa tingui èxit. A l’assaig ja es veu. Elisabet Casanovas, actriu que ja va tenir a les seves ordres a La senyora Florentina i el seu amor Homer –va ser un dels descobriments-, té ben agafat el personatge i l’està modelant. És simpàtica, llenguda i extrovertida. Belbel i Casanovas la fan lluminosa. Caurà bé al públic, que es divertirà, malgrat que el que explica és un relat tràgic. Explica el seu relat, perquè en té la necessitat imperiosa, és el que ella anomena The true tragedy of Kassandra. El nom del lloc, un club de carretera de mala mort, és una aclucada d’ull: Odissey. Unes taules rodones és l’avançada del públic. Kassandra es mourà en aquest espai sense cap vergonya, interpel·lant la gent.
Al facebook desgranavem en 6 punts les conclusions que hem tret després de seguir el procés de creació
El dia que ens vam poder colar a l’assaig, Belbel va fer les intervencions a la primera part de l’assaig, les justes en el passi sencer. Cap crit. Cap retret. Cap ordre estricta. Suggeriments, estímuls i intercanvi d’impressions. Sembla que ja ens trobem en la fase de repetició, mentre de manera simultània es va construint l’embolcall: vestuari, so, escenografia… Des del dia de l’assaig (fa tres setmanes) a l’estrena (d’aquí a dos dies), repeticions i alguna prèvia. Des de fa dos setmanes ja hi ha anat alguna persona (coneguts i amics) a veure algun passi perquè, el públic és un element imprescindible per aquesta posada en escena . En aquest espectacle és fonamental, perquè la intèrpret necessita l’energia de les seves reaccions per avançar, per anar trobant els estats i per dur el relat a bon port. I al final, Bugs Bunny! That’s all folks!
