Una imagen interior

El Conde de Torrefiel

2022

El Conde de Torrefiel presenta la seva consagració europea amb un muntatge poètic sobre la realitat i la ficció

Creació contemporània
Recorregut internacional
Ultraficció

Amb la seva personal combinació de text, moviment, imatges plàstiques, El Conde de Torrefiel s’ha convertit en un projecte cobejat pels principals teatres i festivals d’Europa. Ho han aconseguit amb absoluta fidelitat a la seva manera d’entendre el teatre. Com ara aquest cicle titulat Ultraficcions, que va començar a créixer fa un any i va tenir la seva estrena absoluta el maig passat a Viena. En un espai que podria ser un museu, un supermercat o una cova, el públic emprèn una fugida poètica del món exterior i de les imatges i les ficcions que ens controlen.

Teatre

Fitxa artística

Autoria: El Conde de Torrefiel, en col·laboració amb els i les intèrprets

Direcció i dramatúrgia: Tanya Beyeler i Pablo Gisbert

Text: Pablo Gisbert

Intèrprets: Gloria March Chulvi, Julian Hackenberg, Mauro Molina, David Mallols, Anaïs Doménech i Carmen Collado

Il·luminació: Manoly Rubio García

Espai escènic: Maria Alejandre i Estel Cristià

Peces escultòriques: Mireia Donat Melús

Robòtica: José Brotons Pla

Maquinària: Miguel Pellejero

Espai sonor: Rebecca Praga i Uriel Ireland

Coproducció: Grec 2022 Festival de Barcelona, Wiener Festwochen (Viena), Festival d’Avinyó, Kunstenfestivaldesarts (Brussel·les), Centro Cultural Condeduque (Madrid), Festival delle Colline Torinesi (Torí), Grütli – Centre de diffusion et production des arts vivants (Ginebra), Points communs – Nouvelle scène national de Cergy-Pointoise-Val d’Oise, Théâtre Paris-Villette (París) i Festival d’Automne (París)

Amb el suport de Teatre El Musical (València) i Centro Párraga (Múrcia)

De la mateixa companyia

Se respira en el jardín como en un bosque (TA20), Kultur (TA19), Guerrilla (TA17), La posibilidad que desaparece frente el paisaje (TA15), La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento (TA14), Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke (TA13)