Pura passió

PURA PASSIÓ posa al centre l’obsessió i la passió d’una dona adulta per un home més jove, sense el filtre de mirades cíniques o judicis moralistes. Presenta un desig unilateral i incomplet, aquell que necessita una distància insuperable amb l’objecte que l’inspira, perquè és justament aquesta distància el que permet l’al·lucinació. Un desig complet i satisfet seria perillós, perquè mort. Amb aquest punt de partida, i seguint l’escriptura clínica i extremadament lúcida de l’autora, ens hem endinsat en la dissecció de la passió, analitzant el desig que ella va viure sense voluntat de domesticació. Tot i tractar-se d’un impuls irracional, desenfrenat, incomprensible i vivíssim, la mirada cap al desig no és sentimental, sinó gairebé anatòmica. Hem buscat, en la conjunció entre el món mecànic i l’hospitalari, un símbol que ens permeti apropar-nos al desig, entès aquí com un objecte màgic i misteriós.

Treballant a partir de la dissociació entre paraula, imatge i moviment, hem buscat una dramatúrgia escènica que ens ha permès allunyar-nos de la representació i entrar en l’abstracció, generant contrapunts que obren el text a nous significats. D’aquesta manera, ens hem endinsat en la radicalitat, la violència i la cruesa que l’autora mateixa utilitza per descriure aquell estat tan difícilment explicable, però tan brutal i visceral en l’experiència.