Des de Temporada Alta, oferim un ventall molt ampli d’històries, propostes i formats per a tots els gustos. A més de teatre, dansa, circ, música o instal·lacions, tenim una programació de cinema amb pel·lícules de gran qualitat que et presentem en aquest article perquè puguis triar quina prefereixes veure:
- La estafa del amor, de Virgínia García de Pino
Convidem un grup de gent a la lectura del guió d’una pel·lícula sobre un home que enamorava dones per estafar-les. A mesura que la lectura del guió avançava, la gent va començar a furgar en les seves pròpies històries. Es va enregistrar tot en rigorós directe. El resultat és una mena de congrés sobre l’ideal d’amor romàntic i sobre l’extraordinària (i no necessàriament positiva) influència que exerceix sobre homes i dones. - Polvo serán, de Carlos Marqués-Marcet
Després de ser diagnosticada amb una malaltia terminal, Claudia decideix emprendre el seu darrer viatge a Suïssa. Allà podreu decidir com i quan acabar la vostra vida gràcies a l’ajuda d’una associació de suïcidi assistit. Flavio, que no se n’ha separat en més de quaranta anys, decideix unir-se a aquest viatge sense retorn. Violeta, mentrestant, es converteix en mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, alhora que intenta trobar el seu lloc en aquesta història. Aquest musical de Carlos Marqués-Marcet amb cançons de Maria Arnal i coreografies de Marcos Morau, va estar nominat com a millor pel·lícula del Festival de Valladolid. La presentació de la pel·lícula comptarà amb la presència del seu director Carlos Marqués-Marcet. - Tardes de soledad, d’Albert Serra
Estrena de la pel·lícula d’Albert Serra, guanyadora de la Concha de Oro a millor pel·lícula del Festival de San Sebastià. La vida del torero Andrés Roca Rey durant un dia de correguda, des que es vesteix de llums fins que es desvesteix. - Un lloc per viure, d’Adrià Expòsit
Un documental que retrata com els veïns i veïnes de Salt creen vincles de convivència i suport mutu per enfrontar-se a l’estigmatització cap a persones migrades que rau en sectors de la societat. - Madrid 1987, de David Trueba
Miguel (José Sacristán), un veterà articulista, temut i respectat, i Ángela (María Valverde), una jove estudiant universitària, es queden tancats en un bany, situació que dóna peu a un enfrontament generacional. Ella es va trobar, als vuitanta, amb una democràcia ja consolidada, mentre que ell forma part dels privilegiats que ho havien aconseguit tot. - Orandi, de Serafín Teja
Un artista retirat en una casa de camp. Una veu femenina que explica una història, potser el seu passat. I el fantasma d’un amic que es resisteix a marxar. Una pel·lícula que parla de la vellesa i els seus espectres, però també de l’art com a lluita inacabable. La pel·lícula tensiona la narració del gènere fantàstic, gairebé fins al ridícul, per a l’últim tram de la pel·lícula virar cap a un to documental que desconcerta l’espectador. - La cerimònia, de Claude Chabrol
La Sophie, una dona eficient però freda i calculadora, entra a treballar com a majordoma per a l’exigent senyora Lelièvre. Un dia, coneix la Jeanne, una empleada molt tafanera del servei de correus de Saint-Maló, i entre totes dues s’estableix una relació molt especial. - Reas, de Lola Arias
La directora de teatre argentina Lola Arias presenta aquesta pel·lícula documental que protagonitzen dones i persones trans que van estar tancades en diverses presons d’Argentina. A l’antiga presó de Caseros, ara abandonada, les protagonistes reconstrueixen escenes del seu passat i imaginen un futur en forma de musical en què canten, ballen i actuen. Entre elles, hi ha la Yoseli, detinguda per tràfic de drogues, i el Nacho, un noi trans empresonat per estafa, que no es van conèixer fins a filmar la pel·lícula. Vides singulars que, malgrat l’adversitat, no renuncien als somnis. - La gran belleza, de Paolo Sorrentino
A Roma, durant l’estiu, nobles decadents, arribistes, polítics, criminals d’alta volada, periodistes, actors, prelats, artistes i intel·lectuals teixeixen una trama de relacions inconsistents que es desenvolupen en fastuosos palaus i viles. El centre de totes les reunions és Jep Gambardella (Toni Servillo), un escriptor de 65 anys que va escriure un sol llibre i practica el periodisme. Dominat per la indolència i el tedi, assisteix a aquesta desfilada de personatges poderosos però insubstancials, buits i depriments.
