Orandi

Un artista retirat en una casa de camp. Una veu femenina que explica una història, potser el seu passat. I el fantasma d’un amic que es resisteix a marxar. Una pel·lícula que parla de la vellesa i els seus espectres, però també de l’art com a lluita inacabable. La pel·lícula tensiona la narració del gènere fantàstic, gairebé fins al ridícul, per a l’últim tram de la pel·lícula virar cap a un to documental que desconcerta l’espectador.