Temporada Alta és un festival que té de tot: des de teatre familiar, propostes trencadores, música, circ i també espectacles que parteixen de textos clàssics per explicar les seves històries universals des d’una mirada actual i contemporània. Partint d’una literatura dramàtica, narrativa, poètica o mitològica, TA23 compta amb 5 adaptacions de textos clàssics que no et pots perdre en l’edició d’aquest any.
Amb aquesta barreja de música, col·laboracions espontànies i humor, Marcel Tomàs i Toni Escribano interpretaran un conferenciant i un mosso de manteniment per narrar els capítols de l’obra universal de Cervantes. Un espectacle on la bogeria del Quixot atraparà els protagonistes.
Després de remoure el bagul dels personatges de Shakespeare, el polièdric Jordi Oriol es fixa en la mitologia grega. El seu nou heroi és Sísif, condemnat a empenyar eternament una pedra fins a un cim del que sempre torna a caure per haver intentat enganyar els déus. Mite protagonista d’un famós assaig d’Albert Camus i d’aquest monòleg gens convencional.
3. Yerma
Juan Carlos Martel dirigeix aquesta Yerma, de Federico García Lorca. Poema escènic sobre la maternitat protagonitzat per María Hervás, amb l’espai de Frederic Amat i música de Raül Refree. Un poema tràgic que mostra el conflicte intern d’una dona que no aconsegueix ser mare.
El relleu generacional ja és un fet en el teatre d’Oskaras Koršunovas, un dels directors habituals del nostre festival i el de més projecció internacional del teatre lituà. Jokūbas Brazys ha dirigit La gavina de Txèkhov, tot mostrant la passió i l’energia d’un equip molt jove. Ha convertit el text en un somni col·lectiu i immersiu, en un experiment que traspassa els límits de l’escenari.
5. Hedda Gabler
La Nausicaa sembla tenir-ho tot: la casa dels seus somnis, una parella que se l’estima i una vida econòmicament resolta. Però hi ha alguna cosa que no funciona. Àlex Rigola adapta el text de Henrik Ibsen per encabir-lo en el despullament d’una caixa de fusta. L’espai on situa els seus espectacles més íntims i d’emocions més nues.
