Alarmat pel nombre cada cop major de jueus que volien fugir d’Alemanya, el juliol de 1938 el president dels Estats Units Roosevelt convocà una conferència internacional a Évian (França). Va demanar els més de trenta països participants que augmentessin voluntàriament la seva quota d’immigrants per acollir els jueus perseguits. No obstant això, la seva proposta va rebre una resposta tèbia. França i Anglaterra van afirmar que estaven “plens” i que encara patien els efectes de la “crisi econòmica” de final de la dècada dels anys vint, mentre que Austràlia era reticent a importar un “problema racista”. Hitler aviat va entendre que no podia encolomar els jueus alemanys a la resta d’Europa. Uns quants mesos després de la conferència, el 9 de novembre, els nazis van organitzar la Kristallnacht, l’inici de l’atac violent i coordinat contra els jueus d’Alemanya.
El vicepresident dels Estats Units Walter Mondale va descriure la conferència d’Évian com una “prova de civilització”, que el món lliure no havia superat. Europa, que s’enfronta a onades de refugiats procedents del sud, un cop més afronta una prova de civilització. Superarà la prova Europa aquest cop? El sorgiment d’un llenguatge subtil i agressiu, no només en les xarxes socials sinó també en la política, ens fa imaginar el pitjor escenari.
Basant-se en la novel·la Les benignes, de Jonathan Littell, l’article de lectura llarga Test of Civilisation (Prova de civilització) es va escriure paral·lelament al’obra de teatre Les benignes, dirigida per Guy Cassiers (Toneelhuis i Toneelgroep Amsterdam). A Les benignes Max Aue, un oficial de les SS que va escalant pels diferents graus, relata amb tots els ets i uts el paper que va tenir en l’aniquilació dels jueus durant la Segona Guerra Mundial. El que explica esgarrifa i desconcerta, en particular perquè afirma que en les mateixes circumstàncies no seria estrany que els lectors haguessin pres les mateixes decisions que ell.
No es va concebre una Europa unida per evitar aquestes situacions, precisament? Aquest article té una idea subjacent doble. Partint del punt de vista del perpetrador–materialitzada en quinze citacions summament antisemites–, ofereix un resum de les fases més importants de la història de la persecució dels jueus: des de les idees antisemites de l’historiador alemany del segle XIX Heinrich von Treitschkefins a la defensa d’Eichmann durant el seu judici el 1962, passant per declaracions de pesos pesants com Hitler, Himmler i Mengele. S’emfasitzen els fets històrics, però també els mecanismes lingüístics utilitzats per estigmatitzar, excloure, deshumanitzar i aniquilar un grup concret.
“No es va concebre una Europa unida per evitar aquestes situacions, precisament?”
Aquests mecanismes lingüístics no només funcionen en situacions extremes, incloent-hi genocidis i contextos que legalitzen el racisme com el règim de l’apartheid sud-africà i les lleis de segregació racial dels estats del sud dels Estats Units. Així que el segon objectiu de l’article és tan important com el primer: cridar l’atenció sobre la violència simbòlica del llenguatge en les diverses formes en què actualment s’insulten, anul·len i menystenen la humanitat, el passat, les històries i la individualitat dels altres.
L’article consta de quinze capítols, que parteixen de declaracions antisemites en ordre cronològic. Sota l’explicació de cada citació històrica trobareu –en verd– la referència a un mecanisme similar més actual.
Editor Erwin Jans
Editora en cap Kristin Hex
Vídeo Frederik Jassogne
Desenvolupament Bram Van Wichelen
Disseny Steve Reynders
Investigació Tim Gistelinck
Gràcies al Bundesarchiv, que ha proporcionat la majoria de les imatges.
http://testofcivilisation.eu/cat/
