PICASSa

Una peça de dansa itinerant en què Lorena Nogal s'inspira en Picasso i el cubisme des d'una reinterpretació contemporània
Una peça de dansa itinerant en què Lorena Nogal s'inspira en Picasso i el cubisme des d'una reinterpretació contemporània
Inspirant-se en les ruptures visuals del cubisme, PICASSa és una peça de dansa contemporània que explora la desafecció, l’empremta de l’efímer i la recerca de noves formes d’expressió escènica. En un gest de descontextualització radical, Lorena Nogal (coreògrafa integrant de La Veronal) s’inspira en l’obra de Picasso per crear un paisatge viu que atén unes normes pròpies. Cos, imaginari i mirada es connecten per repensar la realitat des de múltiples punts de vista. El resultat és un viatge immersiu i fragmentari que esborra els límits entre espectador, obra i intèrpret.
Fitxa artística
Idea, direcció artística, coreografia i interpretació: Lorena Nogal
Vestuari: Mar García Jiménez – Marlota
Espai sonor: Manuel Rodríguez i Rafael Heredia Horimoto
Coproducció: El Graner – Centre de Creació de Dansa i Arts Vives i Museu Picasso
De la mateixa creadora
Habitació 444: AQUÍ (TA23), L’elogi de la fissura (TA21)