De Scheherezade

De Sheherazade narra en dotze escenes les vivències d’una dona que cerca fixar al món els principis filosòfics de la singularitat femenina. Són dotze instants per aprehendre el fil de llum que travessa fugaçment les emocions humanes. El fi estambre de la vida.

L’experiència i el coneixement orienten el futur del personatge. També defineixen les mitologies femenines que se n’extreuen i se’n deriven. Als plecs íntims de De Sheherazade conviuen sense complexos la sàvia de Sheherazade, Carmen, Medea, Wallada, Safo, o personatges literaris més contemporanis com Yerma de Lorca, Blimunda José Saramago o Úrsula Iguarán de García Márquez. Dones, ponts, somnis i memòria.

Una passió per la intel·ligència en un temps suspès. Com comptar mil i una nits en dotze coreografies?

L’acció es desenvolupa en el temps suspès tot esperant la mort i la salvació. No hi ha rellotge capaç de mesurar aquesta temporalitat daigua. Estem al cor de l’imperi de les emocions i l’imaginari.

L’espera activa s’estén al llarg d’onze moments que es desenvolupen durant onze nits marcades pel moviment de la lluna des de l’aparició al cel fins a l’ocultació. La tensió es resol a l’alba del dotzè dia.

L’obra uneix en un únic cicle coreogràfic, interpretant l’ehad bíblic, la vocació de transcendència del desig. Es tracta aquí d’un procés on convergeixen el naixement, el desenvolupament i la culminació de l’imaginari femení en el camí d’habitar el lloc que li correspon a la vida. L’afany de la dona en aquesta eterna recerca és assolir l’organicitat del desig com a escriptura equilibrada d’estar al món.

A De Sheherazade l’amor no es consol, sinó llum. És horitzó i camí cap a una vida que té per vocació la responsabilitat ètica del jo i del nosaltres. L’obra reivindica la feminitat com a compromís moral amb la poliedricitat de la naturalesa de les dones, que no és res més que l’extensió de la diversitat humana.