Un dels monòlegs més colpidors i honestos del teatre del segle XX

Psicosis de las 4.48 explora la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver de visitar mai, però de la qual són moltes les persones que no en poden escapar. És un territori habitat per veus. El fet que l’obra fos escrita quan Sarah Kane patia una profunda depressió, una circumstància més destructiva que creativa, demostra l’acte de generositat de l’autora. Que la peça sigui un acte de creació escènica d’una qualitat inusual és, certament, un heroisme. Anna Alarcón interpreta aquest monòleg en directe per Zoom per a un nombre limitat d’espectadors.