Notícies
TEST OF CIVILISATION, o com el somni d’Europa dóna lloc a un malson
Alarmat pel nombre cada cop major de jueus que volien fugir d’Alemanya, el juliol de 1938 el president dels Estats Units Roosevelt convocà una conferència internacional a Évian (França). Va demanar els més de trenta països participants que augmentessin voluntàriament la seva quota d’immigrants per…
Dansa i música contemporània flueixen a l’escena actual.
A propòsit d’Equal Elevations de La Veronal i Afasians, the last conference de Los Corderos i ZA! Brian Eno va definir el minimalisme com “un allunyament de la narració i un apropament vers el paisatge, de l’esdeveniment interpretat a l’espai sonor”. Encertada sembla la sentència…
Werther, la eternidad de la estrella del pop maldita
En el principio fue Rousseau y sus Confesiones. En el nido filosófico de la anti-ilustración se incuba en las postrimerías de las luces del siglo XVIII la modernidad que nos ha acompañado hasta hace pocas décadas, hasta el umbral de un nuevo paradigma en la…
#MA140: El contrapeso
L’arquitecte Miquel del Pozo s’ha inventat un format innovador per explicar-nos les obres d’art a través de twitter. Nosaltres li vam proposar un repte: anar a veure Nicht Schlafen del coreògraf belga Alain Platel a Lyon unes setmanes abans que aterri a Temporada Alta. Ell…
La memòria dels objectes, testimonis muts i omnipresents
Tres maneres diferents de veure i fer el teatre d’objectes: Xavi Bobés (Playground), Jomi Oligor (Hermanos Oligor) i Shaday Larios (Microscopía). El primer aporta el component abstracte, el segon és la intuïció i la tercera hi posa l’academicisme, la sistematització dels resultats provinents de la…
El luxe de mostrar un teatre amb personalitat pròpia
Com els llibres, el teatre ha passat a ser gairebé un producte de luxe. La idea de representar el món tal com un artista se l’imagina pren moltes i diverses formes. Cal aproximar-s’hi amb els cinc sentits perquè l’efecte és impagable. El teatre fa una…
Quan el periodisme cridà Chacabuco i Pisagua al món
Els fantasmes que imagina el director Fabrice Murgia deambulen per deserts de nostàlgia construïts amb imatges complexes que dialoguen amb música impactant i interpretacions memorables. La primera parada d’aquest viatge, una proposta propera a la irrealitat del somni, recorria la Ruta 66 dels Estats Units…
Pablo Larraín: del cinema als escenaris
Entrevista a Jordi Prat i Coll, creador de “Requiem for Evita”
La figura d’Eva Duarte de Perón, Evita, no li és desconeguda al director Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) des que l’any 2004 va traduir al català i va posar en escena Eva Perón, de Copi, al Teatre Lliure. Una vegada feta, Evita va quedar…
Esclat de teatre compromès
El poder de transformació del teatre no consisteix a oferir solucions sinó a plantejar preguntes. La paradoxa més gran del teatre ancorat en la realitat és que quan és millor més capaç és de provocar emocions fondes. Aquesta edició del Temporada Alta serà un gran aparador de com s’expressa al voltant…
