Els espectacles internacionals han format part de la identitat de Temporada Alta des de fa dècades. Com a part del segell del festival, si t’agrada descobrir les maneres de fer teatre d’altres països del món i gaudir de diferents llenguatges escènics, et recomanem aquests 8 espectacles internacionals que no t’hauries de perdre de TA23:
Després de l’èxit d’Història d’un senglar, Gabriel Calderón torna per fer parlar una mare que intenta salvar la vida del seu fill. Una història potent, mostrada amb amor, i tota una lliçó de teatre, amb la potència de tres grans actrius del teatre uruguaià.
2. Drive Your Plow Over the Bones of the Dead
Complicité, aclamada internacionalment, torna amb un nou espectacle després d’una absència de sis anys als escenaris catalans. Arriben amb una adaptació de la controvertida novel·la d’Olga Tokarcuzk, barreja de thriller, comèdia i manifest ecològic. Tot localitzat en una petita població de muntanya on moren en misterioses circumstàncies els membres d’un club de caça.
3. Love Me
Love me és la continuació de Fuck me, que vam poder veure al TA22, com a part del projecte Recordar per viure. L’obra explora la dualitat del sexe com a cos i de l’amor com a sinònim de temps i aborda la violència interna. El text es reescriu i cada versió que es presenta a cada territori aplega les confessions d’una estrangera, una fugitiva.
4. La obra
Mariano Pensotti presenta un joc de teatre documental, una matrioixca russa. Hi ha la història d’un director de teatre que viatja a l’Argentina interessat per la biografia de Simon Frank. I també la història de Frank, el jueu que fuig del nazisme i recrea al seu poble argentí la seva llar a Polònia. Un escenari per representar la seva història.
5. Familie
El 2007, a Calais, tota una família es va penjar sense cap motiu aparent. Només van deixar una nota: “Ens hem equivocat”. Milo Rau, un dels directors europeus més influents dels darrers temps, es va inspirar en aquest succés per iniciar la seva trilogia de la vida privada i per proposar un experiment sobre la feble frontissa entre vida i ficció. Els quatre intèrprets també són família.
6. La Douleur
Amb la complicitat de Thierry Thieû Niang, Patrice Chéreau va dirigir una de les seves actrius fetitxe: Dominique Blanc. Una dècada després de la mort del director, l’actriu continua interpretant un dels textos més inquietants de la literatura de postguerra: el diari de Marguerite Duras. El 2008, el festival va ser l’escenari de l’estrena mundial d’aquest monòleg colpidor que ara presentem en col.laboració amb el Teatre Romea.
7. Zuvédra (La gavina)
El relleu generacional ja és un fet en el teatre d’Oskaras Koršunovas, un dels directors habituals del nostre festival i el de més projecció internacional del teatre lituà. Jokūbas Brazys ha dirigit La gavina de Txèkhov, tot mostrant la passió i l’energia d’un equip molt jove. Ha convertit el text en un somni col·lectiu i immersiu, en un experiment que traspassa els límits de l’escenari.
8. Qui a tué mon père (Qui va matar el meu pare)
Sense haver escrit cap text dramàtic, Édouard Louis és l’autor de moda del teatre europeu, que s’ha rendit a la seva vulnerabilitat i a la crua anàlisi de la classe treballadora. Aquest muntatge dirigit per Ostermeier —que ja havia presentat un text seu al TA— és excepcional, ja que és el mateix autor qui pren la paraula sobre l’escenari.
