No sempre es necessiten grans escenaris ni produccions de gran format per emocionar. A Temporada Alta, ens agrada apostar per totes les dimensions del teatre i les arts escèniques i, entre elles, també donem un espai destacat a les propostes de proximitat i petit format. Per això, us volem recomanar diversos espectacles íntims que formen part de Temporada Alta 2025. Drames colpidors, peces de creació contemporània, propostes arriscades, compromeses, comèdies i experiències teatrals molt personals… Des de les més emotives fins a les més interessants, cadascuna d’aquestes obres us oferirà una trobada única i propera amb els artistes, on la connexió amb el públic esdevé l’autèntic motor de l’escena.
1. Sombras por supuesto
Reconeguda per peces com El tiempo todo entero, un dels èxits de Temporada Alta, Romina Paula torna a reunir la seva companyia El Silencio després de deu anys. A Sombras, por supuesto, quatre intèrprets es retroben en un espai de memòria i creació, travessat per l’eco estètic del conegut director de cinema Rainer Werner Fassbinder. La proposta explora els vincles que persisteixen malgrat el temps, entre l’assaig i l’espectre, entre allò compartit i allò que ja no hi és. Un gest escènic d’alta sensibilitat que celebra el treball col·lectiu com a espai per redefinir el present.
2. Llogatera
Una jove ha de deixar el seu pis de 38 m2. El que podria ser una anècdota es converteix en una cursa emocional i política, amb múltiples veus i personatges que habiten la seva memòria, els seus dubtes i els seus límits. Llogatera, escrita per Paco Gámez i dirigida per Rubén de Eguía, és una comèdia sobre la vulnerabilitat, la solitud i l’habitatge com a dret i trinxera. Amb Júlia Truyol al centre, la peça posa rostre a una generació expulsada del seu propi futurEl desmontaje
3. Tobetta
A partir del seu poemari Nueve lugares hostiles donde gritar, Francesc Cuéllar (Lacrimosa, TA22) presenta un recital escènic amb música de Judit Cortina que actua com a desè poema: un crit final per deixar enrere la culpa. El text recorre la infantesa i la joventut d’un cos marcat per dogmes cristians i el procés íntim d’alliberar-se’n. Una trobada lírica i sensorial entre l’educació religiosa i la descoberta del desig. Una proposta catàrtica com un gest de ruptura i renaixement.
4. El desmontaje
El punt de partida és un misteriós cas que es remunta a 2004, quan un home que es feia dir Dionisos Contreras irrompia en funcions teatrals a Montevideo. A partir de l’anècdota, El desmontaje traça un viatge entre el documental, la conferència i l’autoficció. Jimena Márquez –figura clau del teatre uruguaià– reconstrueix aquella història silenciada a partir de testimonis reals i hi entrellaça reflexions sobre el caràcter ritual del teatre, els límits de l’actuació i les estructures de poder que regulen qui pot pujar a escena i com. Un relat punyent i lúdic sobre memòria, identitat i el poder del teatre.
5. Burpees
Nold Reborn és un influencer carismàtic que promet riquesa i valors a la joventut, fins que un dia desapareix sense deixar rastre. La seva germana i un seguidor adolescent emprenen un viatge per trobar-lo i entendre com algú pot acabar convertit en un extremista digital. Burpees és un road-drama que transita entre la recerca i la memòria per posar el focus en el fenomen de la radicalització online. Una peça escrita i dirigida per Miquel Mas Fiol, una de les veus emergents més corrosives de l’escena actual.
6. Cachorro de León
Conchi León es cabussa en la memòria familiar en aquest espectacle unipersonal valent i emotiu, que arrenca amb una trucada: el seu pare està agonitzant. A partir d’aquí, es desplega un relat biogràfic on conviuen infància, violència domèstica, alcoholisme, salvació i amor. Joguines, cassets i música de Pedro Infante omplen l’escenari per evocar un passat que condiciona el present. Cachorro de león és un exercici de llibertat en què el testimoni esdevé acte poètic i polític.
7. Cavallet de mar
Amb Cavallet de mar, Pau Coya s’ha posicionat com l’autor revelació amb un monòleg valent i vibrant. En Martí, un noi trans de vint anys, es troba davant un embaràs inesperat en plena transició hormonal. Mentre decideix què fer, reflexiona en veu alta sobre la relació amb el seu cos, la pressió social i les convencions de gènere. Dirigida per Rebeca Del Fresno i interpretada per Marc Torres Quintana, l’obra ha estat guardonada als Premis de la Crítica i la Mostra Igualada. Una peça que reivindica, amb sensibilitat i ironia, la complexitat de les vivències trans.
8. Nua
Monòleg sobre els trastorns de la conducta alimentària en què Ann Perelló s’enfronta a un monstre invisible i familiar: la seva relació amb el cos, amb el menjar i amb si mateixa. L’obra retrata el dolor silenciat, les contradiccions socials sobre la bellesa i la identitat femenina, i el llarg camí cap a la recuperació. Una peça íntima i crua, que exposa sense filtres allò que sovint s’amaga, entre el testimoni personal i la catarsi escènica sanadora.
