Si no ets un entès en el tema, pot ser que tinguis una idea equivocada del que és el circ avui en dia. El circ contemporani fa molt que no té res a veure amb el que va ser a l’antiguitat. Sempre han existit malabaristes, acròbates i equilibristes, però els duels a mort del circ romà entre homes i animals, i els freak shows del segle XIX, on mostraven persones amb deformacions o amb característiques insòlites, com l’home elefant o la dona barbuda, fa molt que han passat a la història.
De fet, el circ tradicional del present ja ni tan sols fa servir animals salvatges (només animals domesticables, en alguns casos), tot i mantenir la carpa, els pallassos i números de risc d’acrobàcia, malabars o equilibrisme. Però, llavors, què el diferencia del circ contemporani com a disciplines artístiques ara?
Què és el circ contemporani?
El circ contemporani va néixer com a corrent artístic diferenciat a mitjans dels anys setanta, coincidint amb la decadència del circ tradicional (que, finalment, també es va saber actualitzar). Tot i que utilitza algunes tècniques i especialitats circenses de tota la vida, no busca tant l’exhibició d’habilitats o el desafiament pel risc, sinó més aviat una complicitat intel·ligent i sensible amb l’espectador.
Amb un to, en moltes ocasions, marcadament poètic, els espectacles de circ contemporani poden estar connectats amb altres disciplines escèniques com el teatre, la dansa, l’òpera, el mim, la commedia dell’arte o les arts plàstiques, i realitzar-se en espais de tota mena i disposició. D’aquesta manera, la música, els efectes, la il·luminació i la coreografia agafen més presència i tot està al servei d’una estructura narrativa més acurada.
Els artistes de circ contemporani no venen, necessàriament, de nissagues circenses, sinó que aprenen l’ofici en escoles de circ oficials o privades. Això obre un camí cap a una major diversitat que acaba esdevenint estètica i conceptual, i genera un gran ventall de resultats ben diferents: des dels més elegants i lírics a propostes més punk o trencadores.
Artistes i companyies de circ contemporani
Amb la modernització del circ tradicional, les línies diferencials entre un circ i l’altre cada vegada resulten més fines. Si, d’una banda, el Circ Raluy o el Festival de Circ de Girona fan una aposta pel model de circ tradicional, altres companyies barregen elements contemporanis amb l’esperit del circ clàssic, com, per exemple, Circ du Soleil, Cirque Baroque, Roncalli Circus o el circ Cric de Tortell Poltrona.
Com a exemples d’exponents que aposten més obertament pel circ contemporani, podríem mencionar Cirque Eloize i Les 7 doigts de la main (Canadà), Cirque Plume, Cirque Archaos, Cirque Imaginaire i Cirque Pocheros (França) o projectes com la de Animal Religion o el Circ d’Hivern de Nou Barris.
Espectacles de circ a Girona
Actualment, el festival Temporada Alta fa una aposta clara per espectacles de circ contemporani a Girona. L’exemple més representatiu d’això seria la presència de Barò d’Evel a diverses edicions del festival amb espectacles com Le sort du dedans (TA09), Ï (TA11), Mazut (TA12), El ball (TA15), Bèsties (TA15) i La (TA18).
També, però, han passat altres artistes i companyies de circ contemporani pel festival com Cirque Aïtal (Saison de Cirque), Slava Polunin (Slava’s Snowshow), Quim Giron (Fang, Indomador i Fenomen), Victoria Thierrée Chaplin (Bells & Spells, Murmures des murs i L’oratorio d’Aurélia), Manolo Alcántara (Déjà vu i Rudo), els canadencs Les 7 doigts de la main (Psy) o els suecs Cirkus Cirkör (Teixint la pau).
A més, espectacles com Tour (TA21) de Carla Farreny o Nuye (TA21) i inTarsi (TA16) de Circ Eia han estat programats al festival, així com Hans was Heiri de Zimmermann & de Perrot, que es va poder veure en l’edició de 2012. Menció especial mereix el Cirque Éloize que ha estat a Temporada Alta en fins a quatre ocasions: Hotel (TA19), Saloon (TA17), Cirkòpolis (TA16) i Nebbia (TA07).
Aquest any, Temporada Alta 2022, comptarà amb dos espectacles de circ contemporani en carpa. Provinents de França, el primer és La Dévorée de Rasposo i Marie Molliens, una peça d’estil contemporani que juga amb el perill, la inestabilitat i el risc. L’altre és Terces de Cirque Ici, un xou on l’artista Johann Le Guillerm configura un univers propi amb energies poètiques com a gran representant del circ conceptual.
