A l’inici d’aquest mes, finalitzàvem les funcions de Temporada Alta a l’Aula als centres educatius de Girona i Salt, i molts docents han compartit amb nosaltres el treball que han fet amb els alumnes al voltant dels espectacles d’aquesta quarta edició. Un dels materials rebuts, i que ha estat especialment significatiu donat el context actual, ha estat el que s’ha realitzat a partir de l’espectacle Cendres, una de les novetats d’aquest curs.
Cendres ha estat una obra produïda per la companyia La Nave Va fruit de l’encàrrec que vam fer des d’A Tempo a principis d’any, amb la voluntat de parlar a les aules de primària sobre la gestió del dol. Arran de la Covid-19, però, el concepte de l’obra s’ha tornat més rellevant que mai. De fet, el dramaturg i director teatral Ferran Joanmiquel va basar l’argument a partir de l’experiència del confinament que vam viure entre els mesos de març i juny. L’espectacle inclou un debat posterior i l’acompanyament emocional sobre la història i les fases del dol.
A partir del dossier pedagògic de l’espectacle, els mestres han pogut ampliar i aprofundir en la temàtica amb activitats on l’alumnat ha pogut identificar les emocions davant de situacions adverses recollides en diferents pel·lícules, entenent què les originava i aprenent a canalitzar-les. També han pogut construir escenes per treballar les diferents fases del dol i han escrit cartes per acomiadar-se d’objectes valuosos o d’éssers estimats.
Precisament, alumnes de diferents escoles de Girona i Salt ens han compartit aquest treball i ens han fet arribar les cartes que han escrit. Els alumnes fan referència a pèrdues diverses, des de deixar el biberó («Vam passar molts moments junts […] però ha arribat el moment de deixar-te anar»), perdre una samarreta («Em fa pena haver perdut aquella samarreta que em va regalar l’avi […] estic trista perquè era l’únic record d’ell») o fer malbé un portàtil («ets molt especial perquè em vas fer molt feliç… encara recordo tots aquells moments quan jugava amb tu») fins a d’altres com són la mort d’un familiar, d’un animal de companyia o el distanciament de persones estimades: «Estimat gos, no et mereixies aquesta mort, eres molt simpàtic, juganer i solidari […]» o «Hola, germana, sé que mai podràs llegir aquesta carta. Cada nit sempre ploro perquè et trobo a faltar moltíssim […] ojalá estiguessis amb mi, t’estimo moltíssim».
En conjunt, els mestres han valorat molt positivament l’experiència perquè ha modificat el rol dels alumnes a l’aula i ha permès adreçar qüestions que eren tabú. Des d’A Tempo, això reafirma la nostra convicció que el teatre permet tractar temàtiques socials que solen quedar fora del pla educatiu des d’un lloc on no s’hi pot arribar només a través de la raó.
