- Sopro és una oportunitat única per descobrir una de les figures claus i més belles del món teatral: l’apuntador. De fet, en el muntatge hi apareix, en tot moment, l’apuntadora del Teatre Nacional Doña Maria II, una part més de l’equip d’intèrprets de l’espectacle
- Si et vas enamorar d’António e Cleópatra (TA16) no et pots perdre aquest muntatge. Si te la vas perdre, no deixis perdre l’oportunitat de veure l’obra d’uns dels directors portuguesos de més renom i trajectòria, Tiago Rodrigues.
- Sopro ha enamorat la crítica francesa (Festival d’Avinyó, 2018) i aquest any s’ha vist també a Madrid, a Teatros del Canal. Entre d’altres coses, la crítica n’ha dit: Sopro es una síntesis de todas las dialécticas que ha venido tratando este autor en estos últimos años, que enfrentan (o concilian, según se mire) lo público y lo privado, lo íntimo y lo político, la escritura contemporánea y los grandes clásicos, el olvido y la memoria… (Alberto Ojeda, El Cultural)
- El muntatge és una meravella si t’agraden els exercicis metateatrals: teatre, parlant de teatre. De fet, el propi director, explica de la figura de l’apuntador: L’apuntador és algú que parla al mateix temps la llengua d’entre bastidors i la llengua de l’escenari, és un poliglota que es mou a la frontera d’aquets dos mons
- En definitiva, no et pots perdre Sopro perquè avui en dia és difícil veure teatre portuguès. Veuràs, que pràcticament no es programa a casa nostra i que, quan es fa, Tiago Rodrígues n’és el rei de manera indiscutible
05/11/2019
