Amb el suport d’Iberescena, a Temporada Alta reafirmem el nostre compromís amb la creació llatinoamericana a través del cicle Connexió Iberoamèrica, un espai que hem concebut perquè puguis descobrir algunes de les veus més potents i singulars de l’escena contemporània d’aquell continent. Creiem en el poder de les arts escèniques com a llenguatge comú i eina per trencar fronteres, establint diàlegs entre realitats diverses. Enguany, et convidem a endinsar-te en 5 propostes de teatre iberoamericà que no et pots perdre a Temporada Alta 2025. Espectacles que exploren el cos, la identitat, la memòria i la política des de mirades radicals, poètiques i compromeses.
1 – Sombras, por supuesto
Reconeguda per peces com El tiempo todo entero, un dels èxits de Temporada Alta, Romina Paula torna a reunir la seva companyia El Silencio després de deu anys. A Sombras, por supuesto, quatre intèrprets es retroben en un espai de memòria i creació, travessat per l’eco estètic del conegut director de cinema Rainer Werner Fassbinder. La proposta explora els vincles que persisteixen malgrat el temps, entre l’assaig i l’espectre, entre allò compartit i allò que ja no hi és. Un gest escènic d’alta sensibilitat que celebra el treball col·lectiu com a espai per redefinir el present.
2 – AYOUB
L’obra performàtica anunciada originalment com El Oficio de Morir es presenta ara sota el títol AYOUB. És la mateixa creació en continuïtat amb el projecte Recordar para vivir, després de Fuck Me (TA22), Love Me (TA23) i Kill Me (TA24). El projecte va néixer amb la intenció que Marina Otero pogués salvar un home en situació vulnerable i, alhora, que aquell home la salvés a ella de la solitud. L’aparició d’Ayoub va transformar aquesta recerca; el seu nom (“el retornat” o “el penedit”) és molt popular als països islàmics: 615 infants amb aquest nom van ser assassinats per l’estat sionista d’Israel a la franja de Gaza. Per aquells morts li posa el seu nom a aquesta obra, que parla de l’Ayoub, del colonialisme, de Palestina. I de tot allò que vol matar dins seu.
3- Ai! La misèria ens farà feliços
Després de l’èxit internacional de Història d’un senglar, Gabriel Calderón ens proposa una peça que qüestiona el paper de l’art, la identitat i l’ofici d’actor en una societat automatitzada. Amb to sarcàstic i ecos de Calderón de la Barca, l’autor uruguaià proposa una distopia teatral on la humanitat i els actors han deixat de ser útils. Què queda, de l’ésser humà, quan la màquina pot fer-ho tot millor? Amb Pere Arquillué, Laura Conejero, Joan Carreras i Daniela Brown, una sàtira aguda sobre el sentit (o no) de continuar interpretant
4 – El desmontaje
El punt de partida és un misteriós cas que es remunta a 2004, quan un home que es feia dir Dionisos Contreras irrompia en funcions teatrals a Montevideo. A partir de l’anècdota, El desmontaje traça un viatge entre el documental, la conferència i l’autoficció. Jimena Márquez –figura clau del teatre uruguaià– reconstrueix aquella història silenciada a partir de testimonis reals i hi entrellaça reflexions sobre el caràcter ritual del teatre, els límits de l’actuació i les estructures de poder que regulen qui pot pujar a escena i com. Un relat punyent i lúdic sobre memòria, identitat i el poder del teatre.
5 – Cachorro de León
Conchi León es cabussa en la memòria familiar en aquest espectacle unipersonal valent i emotiu, que arrenca amb una trucada: el seu pare està agonitzant. A partir d’aquí, es desplega un relat biogràfic on conviuen infància, violència domèstica, alcoholisme, salvació i amor. Joguines, cassets i música de Pedro Infante omplen l’escenari per evocar un passat que condiciona el present. Cachorro de león és un exercici de llibertat en què el testimoni esdevé acte poètic i polític.
