Model de gestió

Amb aquesta secció, oberta des del 2015 i actualitzada cada any, pretenem respondre una sèrie de preguntes generals sobre el festival amb la voluntat d’apropar-nos encara més als ciutadans. Mantenim el ferm compromís, assumit des dels inicis, de transparència i presentació de comptes en relació a un dels esdeveniments culturals més notables del país.

El naixement i les bases

Vam néixer de la mà de Bitò l’any 1992 i, ja des d’un primer moment, vam comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona. En aquella primera edició vam representar 4 obres, en 20 funcions, al llarg de 26 dies. El pressupost inicial no arribava als 46.270€. Actualment som una realitat plenament consolidada, amb una programació i un pressupost global que multipliquen amb escreix aquelles xifres inicials.

En tots aquests anys hem enfortit els vincles amb l’Ajuntament de Girona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Salt, l’INAEM i la CEE. El suport d’aquests organismes i institucions resulta indispensable per poder entendre les raons del creixement de Temporada Alta. De fet, la col·laboració entre el món privat i el públic ha afavorit i possibilitat la nostra consolidació. Vam néixer d’una iniciativa privada, tot i que cobrim una demanda d’interès públic i perseguim el benefici de la cultura del nostre país. Des del primer moment hem tingut una evolució ascendent, tant des d’un punt de vista quantitatiu com sobretot qualitatiu: avui som considerats per la crítica i la professió com el festival de teatre més important de l’Estat, juntament amb el Grec, i indiscutiblement com un dels festivals més ben valorats de l’escena europea. De fet, el baròmetre anual de la cultura, elaborat per la Fundación Contemporánea i encarregat pel Ministerio de Cultura, ens va situar com a primer esdeveniment cultural de Catalunya l’any 2023.

Som essencialment el marc d’exhibició de moltes obres en l’àmbit de les arts escèniques, però al mateix temps hem esdevingut un marc de creació artística, creació de xarxes d’intercanvi i foment de la producció. Som un festival dirigit, produït i gestionat per Bitò, una entitat mercantil de caràcter privat, que es responsabilitza de la direcció artística, la producció i la tècnica, comercial, financera i administrativa. Bitò destina a Temporada Alta els recursos materials i humans necessaris per a la seva realització i bon funcionament.

Les claus de l’èxit 

Basem la programació en uns eixos bàsics:

• Fem de porta d’entrada a Catalunya dels millors espectacles de l’escena internacional.
• Exercim de motor de l’escena catalana, potenciant la creació de noves produccions que circularan pels teatres catalans i de fora al llarg de tota la temporada.
• Som un espai d’innovació i suport a l’autoria catalana.
• Fem de pont entre l’escena catalana i l’escena internacional.
• Hem esdevingut un punt de trobada entre el teatre iberoamericà i el teatre europeu.

Amb aquestes línies motrius dissenyem una programació adreçada a tot tipus de públic, des de les persones menys avesades al teatre fins a les més enteses o professionals del sector. Una programació oberta i amb una àmplia varietat de gèneres i llenguatges artístics. Basem l’èxit en la conjunció d’un seguit de factors que justifiquen i expliquen el creixement sostingut: l’arrelament al territori; la capacitat d’innovar any rere any; la creació de xarxes d’intercanvi entre creadors catalans i d’altres països; el foment de la col·laboració entre professionals nacionals i internacionals a través de coproduccions; l’obertura d’un punt de trobada entre el teatre europeu i l’iberoamericà; l’impuls de produccions pròpies; la incorporació de noves disciplines com la música, el circ, el cinema o la dansa; el disseny d’una programació internacional de primer ordre; el compromís amb una manera de fer arrelada al territori que es projecta al món; l’aposta per projectes escènics de caràcter social i integrador; la capacitat, responsabilitat i implicació d’un gran nombre de persones; la complicitat de centenars de petits proveïdors; l’aposta decidida de les diferents administracions per convertir-nos en un festival de referència; el rigor en la gestió econòmica; la capacitat d’aixecar vies alternatives de finançament i la recerca de recursos privats per part de Bitò; i finalment la complicitat amb el públic i els professionals del país.

L’evolució

Iniciem el periple l’any 1992 amb l’objectiu d’augmentar la presència del teatre a Girona. El primer salt qualitatiu es produeix el 1996 quan, més enllà de l’aposta per la producció local, adoptem també una clara orientació internacional. A partir de l’any 2001 ampliem els llenguatges artístics i ens obrim a disciplines com la dansa, la música i el circ. Per altra banda, també  comencem a col·laborar amb companyies, productores i teatres públics d’altres àmbits geogràfics, assumit les despeses d’arrencada d’espectacles que estrenarem i que posteriorment s’exhibiran arreu.

L’any 2006 la Generalitat de Catalunya fa una aposta per Temporada Alta i ens converteix en el Festival de Tardor de Catalunya. L’any següent comencem a comptar amb el suport del Ministerio de Cultura. Entre els anys 2007 i 2012 Temporada Alta i El Canal-Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona treballem conjuntament en la producció d’espectacles, bona part dels quals estrenem durant el festival. Es tracta d’un model innovador que més tard farà servir el Festival d’Avinyó per articular la seva col·laboració amb produccions i coproduccions, creant La FabricA el 2013. El cessament de l’activitat d’El Canal-Centre d’Arts Escèniques fa que, a partir de l’any 2013, hàgim d’assumir com a pròpies les tasques de producció i coproducció d’espectacles. De cara als propers anys volem consolidar-nos a nivell artístic com un festival de referència internacional i, al mateix temps, volem passar a ser un motor de l’escena catalana, impulsant un ecosistema que faciliti la presència de cada cop més creadors catalans i internacionals a l’àrea de Girona i potenciant la creació local contemporània.

A Temporada Alta volem seguir millorant la relació amb els ciutadans i això es pot fer de moltes maneres: tenint en compte l’opinió de la ciutadania en la configuració de la programació; intentant trobar vies per tal que ningú no en quedi fora per qüestions econòmiques, de formació o procedència; i incorporant la veu del ciutadà en l’orientació estratègica del festival a través de la Fundació La Ciutat Invisible.

L’organització

Ens organitzem en nou àrees de treball: direcció artística, producció, comunicació, màrqueting, tiqueting, tècnica, patrocini i mecenatge, administració i finalment gerència, que és qui té la responsabilitat de coordinació global. Cadascuna de les àrees té un responsable, que és qui coordina la plantilla de treballadors, els voluntaris i les persones en pràctiques. Els caps de totes les àrees es reuneixen setmanalment amb la direcció per coordinar la totalitat del festival.

Bitò assumeix íntegrament el risc econòmic del festival i és qui n’ha d’assumir també les pèrdues que es puguin generar, tant si són degudes a una mala planificació artística, a una mala gestió econòmica o altres factors que s’escapen de la possibilitat de control per part de Bitò. Un festival amb molta programació internacional, moltes estrenes i molta creació contemporània suposa un nivell de risc considerable, tant per la incertesa en l’acceptació dels espectacles per part del públic i en els ingressos de taquilla, com per les circumstàncies econòmiques del moment i la continuïtat dels patrocinadors

El rol en la producció d’espectacles

La majoria dels grans festivals no només exhibeixen espectacles, sinó que també ajuden a la producció d’obres noves. Des dels inicis hem mirat d’ajudar, de vegades modestament, algunes produccions, fent-nos càrrec de les despeses de l’espai d’assaig i de l’estada durant el festival i durant l’última setmana de producció. Des de fa uns anys, però, i com a conseqüència de l’aturada d’El Canal, hem assumit el rol de motor escènic amb produccions i coproduccions pròpies.

Quan impulsem una d’aquestes produccions pròpies, de vegades en col·laboració amb d’altres, n’assumim plenament la gestió. La producció d’aquests espectacles compta amb finançament públic i, com és lògic, presentem la relació de comptes tant de la producció com de l’exhibició, seguint els requeriments de l’administració. Quan algun d’aquests espectacles s’ha continuat exhibint més enllà del festival (com pot ser el cas de Terra Baixa i Lluís Homar, 2015), i malgrat no tenir-ne cap obligació legal, l’espectacle s’ha continuat auditant.

Un altre capítol són les coproduccions, iniciatives en les quals participem però no gestionem. La gestió recau en una companyia, un teatre o una productora externa. En aquests casos el festival aporta una ajuda econòmica a fons perdut a la producció a canvi del compromís d’estrenar al festival. En les coproduccions són les companyies les que assumeixen els riscos i Bitò no hi té res a veure. Les coproduccions no solen tenir beneficis econòmics perquè no es tracta d’espectacles d’orientació comercial, sinó de teatre d’art, de creació contemporània. L’objectiu d’aquestes coproduccions és ajudar a la creació escènica catalana perquè pugui investigar, trobar nous camins, tenir major visibilitat dins i fora del nostre país i, alhora, generar llocs de treball i servir de plataforma als talents emergents. Es tracta, per dir-ho sense embuts i en termes col·loquials, d’una inversió cultural.

El finançament

Els recursos econòmics procedeixen bàsicament de la venda d’entrades, els patrocinadors o mecenes, i les administracions públiques.
En les darreres edicions la venda d’entrades ha suposat entre el 22% i el 30% dels ingressos totals. El patrocini i mecenatge entre el 20 i el 25%. I les aportacions de l’administració entre el 47% i el 49%. El finançament privat i el finançament públic estan, doncs, pràcticament equilibrats al 50%, però els darrers anys els fons propis han estat per sobre dels públics.
 
En el sistema europeu continental, fora per tant del món anglosaxó, no és possible la subsistència d’un festival escènic del nivell i les característiques de Temporada Alta sense un fort suport públic. Amb tot, a Temporada Alta estem a la banda baixa de l’aportació pública si ho comparem amb els altres grans festivals europeus. Cal destacar que els cinc principals festivals d’arts escèniques d’Europa (Festival d’Avinyó, Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les, Festwochen de Viena, RomaEuropa Festival i Grec Festival) disposen d’un finançament públic superior al 50% (oscil·la entre el 52% d’Avinyó i el 75% de Viena). El model ideal en el qual ens emmirallem és el que proposava Jacques Lang, segons el qual s’hauria d’aspirar a que els costos d’un festival nacional es cobrissin en un 33% amb la venda d’entrades, un 33% amb el patrocini privat i un 33% amb els fons públics. Una de les fortaleses de Temporada Alta és precisament el mecenatge privat, que ja es troba al 28,6% i que està format sobretot per petites i mitjanes empreses que aporten uns 3.500 euros de mitjana. Cal destacar que hem ideat un sistema de mecenatge excepcional i per aquesta raó som convidats en moltes jornades per explicar el model.

Aquestes dades fan pensar que ha de ser possible assolir a mig termini la fita del 33%, tot i que l’actual sistema fiscal no afavoreix el mecenatge. Molt més difícil, certament, serà assolir el 33% dels ingressos per la venda d’entrades. Tenint en compte l’aforament dels teatres de la ciutat i que l’ocupació ja mostra valors superiors al 90%, l’única opció seria encarir els preus de les entrades, una mesura que no es contempla per part de la direcció.

La relació amb les administracions públiques

La implicació de les administracions públiques, i sobretot de l’Ajuntament de Girona, ha estat decisiva pel desenvolupament del festival. L’Ajuntament de Girona hi ha col·laborat activament des dels inicis mitjançant la injecció de recursos econòmics, la cessió d’equipaments públics, l’aportació d’una part del personal, l’adopció d’un rol principal en la promoció i difusió… En certa manera, per bé que la direcció integral del festival ha estat assumida per Bitò, l’Ajuntament de Girona ha estat des dels seus inicis un coorganitzador. Les altres administracions també hi participen de forma activa i important: l’Ajuntament de Salt (des del 1998), la Diputació de Girona (1999), la Generalitat de Catalunya (2003), la Unió Europea (2002) i el Ministerio de Cultura (2004).
Un dels grans problemes per a l’organització del festival és l’endarreriment en l’aportació dels fons públics. Bitò ho compensa amb una gestió acurada dels recursos propis, fent ús de la tresoreria i del finançament bancari. Una altra de les dificultats és la incertesa a l’hora de quantificar les aportacions al moment de configurar la programació i, per tant, d’elaborar el pressupost.

La fiscalització pressupostària de Temporada Alta l’efectuen les institucions públiques que ens cofinancen. A aquestes institucions els hi entreguem totes les factures originals amb els seus comprovants de pagament i els hi facilitem el balanç econòmic de l’empresa Bitò, obtingut de les auditories que encarrega cada any a empreses externes. Des dels inicis de Temporada Alta s’han intervingut i fiscalitzat els comptes per part de l’Ajuntament de Girona, i en el cas de les diferents subvencions europees (Interreg o POCTEFA) també per part de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura, el Ministeri d’Hisenda i la Comunitat Europea. En tots els casos els comptes s’han considerat ajustats i correctes.

A partir de l’edició d’enguany la subvenció de l’Ajuntament de Girona i la de la Diputació de Girona es destinaran íntegrament i exclusiva a la part del festival dedicada a produccions i coproduccions, programció internacional, creació contemporània i companyies o artistes de Girona. La subvenció del Ministerio de Cultura es dedicarà integrament i total a la programació d’espectacles d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, la de la comunitat Europea a la produció i programació dels projectes que el programa indica i finalment la de la Generalitat de Catalunya a la globalitat del Festival.

La gestió de les entrades i el tiqueting

El preu de les entrades oscil·la habitualment entre els 2€ i els 38€. La mitjana de preu de les entrades se situa al voltant dels 15€. Hi ha descomptes especials per a persones que adquireixen un abonament, menors de 25 anys, col·lectius en risc d’exclusió social (Apropa Cultura), jubilats i aturats, titulars del carnet de biblioteques, i socis i membres del GEiEG, el Club TR3C i El Club de La Ciutat Invisible, entre d’altres. Cal tenir en compte que el 10% de l’import de les entrades correspon a l’IVA i un altre 10% als drets d’autor. Amb la resta cobrim aproximadament el 20% del cost del festival.

Una empresa externa subcontractada va gestionar el sistema de tiqueting fins al 2011. Des d’aleshores operem amb una empresa pròpia (101.019 SL), focalitzada en la prestació de serveis tècnics, tot i que també gestiona o ha gestionat el tiqueting d’altres esdeveniments com el Festival Ítaca, Portal Blau, el Festival de Música de Torroella, la gala de premis Enderroc o el FIMAG. El programa de venda d’entrades pertany a una empresa gironina (Koobin) que ens permet assumir l’autogestió del tiqueting amb tota la seva complexitat: codificar els col·lectius, programar les visibilitats, els continguts, el nombre d’entrades, les reserves, els preus, els descomptes, les comissions, les zones de preu, les promocions, el mapeig dels espais, etcètera. Aquest sistema permet fer el seguiment diari de les vendes, resoldre les incidències en temps real i gaudir d’una autonomia i agilitat no disponibles amb el tiqueting subcontractat.
Aquest nou programa ens ha permès reduir costos, però sobretot poder elaborar bases de dades pròpies, fer comunicacions directes amb els públics i oferir propostes segmentades, obtenir liquidacions i volums d’assistència en temps real, i finalment guanyar en agilitat a l’hora de fer promocions o duplicar funcions amb rapidesa en cas de necessitat. Avui en dia un festival innovador i de primera línia no pot seguir evolucionant sense un sistema de venda i una gestió de dades propis.

La gestió de les reserves pot suscitar un debat particular, sobretot quan les entrades a determinats espectacles s’esgoten ràpidament. Les reserves són aquelles entrades que no es posen a la venda en un primer moment perquè han estat assignades a premsa, professionals, companyies, espònsors, col·lectius amb qui s’ha arribat a un acord o persones amb dificultats d’accés al festival per motius econòmics, però que finalment queden lliures perquè els seus beneficiaris no n’han disposat. És habitual, per exemple, que per contracte s’hagin de reservar bones localitats per a la companyia en totes les funcions. Per tant, una part de les entrades resten inicialment bloquejades per aquests conceptes. Si els titulars finalment no ocupen les localitats, aquestes s’acaben posant a la venda. Es pot donar el cas que durant el transcurs del festival, però sobretot a última hora, es trobin entrades disponibles per a espectacles que ja les tenien exhaurides. En el balanç de tancament es comunica el nombre d’espectadors i les invitacions de cadascuna de les funcions.

El manteniment d’un sistema de tiqueting comporta despeses: llicències, lloguers, millores, actualitzacions, lectores tèrmiques, etc. El fet de treballar amb el sistema actual ha permès, com acrediten les auditories, reduir a la meitat els costos de manteniment i financers que es tenien amb l’anterior proveïdor. Les comissions per vendes s’han rebaixat del 3,5 % al 2% i les comissions al client final han quedat entre 0,5€ i 1€, quan amb l’anterior proveïdor eren d’entre 1,90€ i 3,25€.

La relació amb Girona i les seves companyies

Som un festival amb una clara projecció internacional, però al mateix temps volem ser un festival de referència al nostre país, un festival amb un paper essencial de l’autoria catalana, i un motor de creació d’arts escèniques en l’àmbit gironí. Des de la primera edició, en què es va exhibir Degustació del Talleret de Salt, hem volgut donar una importància especial als artistes de les comarques gironines. Procurem oferir suport a les seves tasques recolzant la producció i la programació d’espectacles. En algunes ocasions es tracta de produccions realitzades per professionals majoritàriament gironins. En altres ocasions hi ha una presència important d’artistes de les nostres comarques. En les darreres edicions hem assolit una mitjana d’uns 20 a 25 espectacles i activitats amb participació d’artistes gironins. A més a més, seguim ampliant els espais d’exhibició amb la voluntat d’acostar-nos més als ciutadans.

Expandim les representacions més enllà del Teatre de Girona, la Planeta, la Mercè, el Teatre de Salt i El Canal. Estem presents, per exemple, a les biblioteques públiques de Girona, al Cinema Truffaut, la Casa Pastors, la Casa de Cultura, les aules de les escoles i instituts, Sant Pere de Galligants, CaixaForum, l’Església de Sant Domènec i diversos espais del Barri Vell. Finalment, destacar que ja fa alguns anys que hem anat sortint del territori original de Girona i Salt per arribar a altres municipis com Bescanó, Celrà, Sant Gregori, Banyoles, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols… 

Els voluntaris

Tal i com fan els grans festivals europeus, i amb la voluntat de ser permeables amb l’entorn i tenir una relació diferent i sensible amb la ciutadania, disposem de fins a 30 voluntaris i voluntàries en cada edició. Seguim la línia de grans festivals que han introduït la figura del voluntari per tal de millorar la proximitat amb el públic. L’objectiu és obrir-se i donar una oportunitat a persones interessades en els esdeveniments culturals o l’organització d’espectacles per tal que ho puguin viure en primera persona. Cal destacar que en les darreres edicions hem rebut un nombre de sol·licituds molt superior a les que podem assimilar i hem hagut de realitzar entrevistes per tal de conèixer perfils i disponibilitats.

Bitò procura que la tasca dels voluntaris no ocupi ni substitueixi cap lloc de treball. Els 30 voluntaris i voluntàries no realitzen en cap cas funcions executives, sinó de suport a tasques diverses de comunicació, producció i mecenatge. Bitò dedica molts esforços a la coordinació i el seguiment de la seva tasca conscient que la seva participació representa un valor afegit de primer ordre.

Des del festival oferim la possibilitat als voluntaris de:

• Viure el festival i conèixer el seu funcionament intern.
• Estar en contacte amb actors i directors.
• Estar al costat d’altres persones amb inquietuds semblants.
• Aconseguir experiència en l’àmbit dels festivals culturals.

A més a més, organitzem de forma periòdica sessions de formació per explicar a voluntaris i voluntàries el funcionament de les diverses facetes del festival: la programació artística, el tiqueting, la producció, la comunicació o el mecenatge. Un procés formatiu en el qual s’hi impliquen totes les àrees de Bitò. També s’hi inclou un seminari per a la gestió de públic impartit per una experta que ofereix eines basades en tècniques teatrals que poden ser útils a l’hora d’atendre el públic i treballar l’empatia, la improvisació, l’autocontrol, la resolució de conflictes…

Bitò

Bitò és una entitat mercantil privada nascuda el 1991 que té per objecte la gestió, creació, producció i distribució de productes culturals, especialment relacionats amb les arts escèniques. És una de les productores més grans de l’Estat i té una plantilla fixa a plena dedicació de 26 persones, però en funció del festival o les produccions pot arribar a tenir més de 100 persones contractades.

Conscients de la transcendència social de Temporada Alta, els comptes anuals de Bitò són auditats més enllà dels estrictes controls interns. Aquesta és una pràctica que Bitò porta a terme des de l’any 2009, tot i no tenir l’obligació de fer-ho en aquell moment. Com és natural, l’aportació de fons públics exigeix el màxim control econòmic, financer i legal, amb més intensitat si cal que l’exigible per normativa. És per aquesta raó que s’auditen de forma específica tots els projectes de la companyia que tinguin aportació de fons públics.

A banda del festival, aquestes són algunes de les principals activitats que ha dut o duu a terme Bitò:

• Ha produït més de 80 espectacles i unes 3.300 funcions, amb més d’1,7 milions d’espectadors. Per destacar-ne algunes: La reina de Bellesa de Leenane; A little night music; La Plaça del Diamant; Primer Amor; Copenhaguen; El dubte; Toc-toc; El Crèdit; Conillet; El preu, Les noies de Mossbank Road…
• Del 1992 al 2013, gestió, direcció i producció de campanyes de teatre escolar.
• Organització, producció o gestió d’altres festivals: Porta Ferrada 2013, FIMAG 2015, Festival Antiqua, Obra Social la Caixa.
• Programació i gestió de teatres municipals (Teatre de Salt, Teatre de Blanes i Teatre de Lloret).
• Produccions executives pel Festival de Peralada, Teatre Nacional de Catalunya, Festival Grec i altres.
• Organització i gestió de gires d’espectacles d’altres companyies o teatres públics (Teatro Español de Madrid, TNC, Teatre Lliure, Companyia Flotats, Sergi López, etc.).
• Producció de gires per l’Obra Social de La Caixa (Té a la Menta, conferències i tallers en Caixa Fòrums, a més del Festival Antiqua citat anteriorment).