- Aquest esdeveniment ja ha passat.
Jerusalem
Jez Butterworth - Julio Manrique
Girona, 28 i 29 d'octubre
Navegació d'Esdeveniment
Pere Arquillué interpreta un Falstaff contemporani en un retrat mordaç de la Gran Bretanya. Un dels grans èxits de la cartellera d’aquest estiu
Pere Arquillué protagonitza un muntatge transgressor d’un text que ha deixat fascinat el públic del West End i de Broadway. Un text extremadament original de Jez Butterworth, cineasta i dramaturg admirador de Pinter, que parteix de les essències de la vella Anglaterra rural —esclava dels seus propis mites— per reflexionar sobre la fi de les utopies, amb un antiheroi decadent, abandonat, patètic, però també valent i divertit. Una mena de Falstaff dels nostres dies. Signa la posada en escena Julio Manrique, potser el director català que millor ha sabut captar l’esperit de la dramatúrgia anglosaxona contemporània.
Fitxa artística
- Autoria: Jez Butterworth
- Direcció: Julio Manrique
- Traducció: Cristina Genebat
- Intèrprets: Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Balart, Adrian Grösser, Anna Castells, Clara de Ramon, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro
- Espai escènic: Alejandro Andújar
- Vestuari: Maria Armengol
- Il·luminació: Jaume Ventura
- Espai sonor: Damien Bazin
- Audiovisuals: Francesc Isern
- Caracterització: Núria Llunell
- Moviment: Natalie Labiano
- Assessorament musical: Carles Pedragosa
- Coproducció: Teatre Romea, Centro Dramático Nacional i Festival Grec Barcelona
- www.focus.cat
DEL MATEIX DIRECTOR
E.V.A. (TA17), La treva (TA17), Una altra pel·lícula (TA15), La partida (TA14), Ella y yo (TA13), Coses que dèiem avui (TA10), Product (TA09)
OCTUBRE
dilluns, 28
– 20:30
dimarts, 29
– 18:00
Més informació
“Jerusalem és una obra enorme. Abassegadora. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. Un conte punk amb danses morris i reines de maig, i drogues i versos i riures i cants, que conté l’energia necessària per moure una muntanya i després s’enlaira, lleugera, ingràvida, com la darrera nota que desafina un borratxo, travessant la nit. I també és, com solen ser-ho les grans obres, misteriosa, fonedissa i inabastable.”
Julio Manrique
Fotos
