Tebasland

Sergio Blanco construeix la història d’un parricidi a un barri perifèric, amb ecos de la Tebes grega

Una gàbia que és una metàfora, una pista de bàsquet que sembla instal·lar-nos en un pati de presó, una cel·la mental, l’espai de confrontació entre un pare i un fill, la història d’un parricidi, la duresa d’un barri perifèric que connecta amb la Tebes grega. No és cap revisió contemporània d’un clàssic: n’és l’assimilació real, una obra que omple les paraules de ritme rabiós. Dos registres lingüístics, dues vides, diferents edats: una equació amb moltes incògnites per a un sol complot, el d’aquest autor a cavall de París i l’Uruguai.