Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida)

Una peça de teatre documental que reflexiona sobre les relacions mare-filla

Hasta agotar existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida) és una peça d’autoria escènica en clau documental; estratègies concebudes, treballades i interpretades des d’una veu narrativa i visual molt personal, però amb el desig absolut d’universalitat.
Partint d’una premissa tan obsessiva com irreal -la certesa que la mare de la creadora morirà l’endemà al matí-, Verónica Navas reflexiona sobre les relacions mare i filla, la construcció d’una mateixa com a dona, l’herència social i de gènere, els clixés i els anhels, la incorrecció política i fins i tot l’oportuna falta de precisió de la llengua per definir l’entorn i els nostres sentiments.