Cinema de Temporada

El cinema i el teatre, dos gèneres artístics en diàleg permanent

Giacommo Casanova comença les seves memòries recordant que el bé sorgeix del mal tal com el mal surt del bé. Història de la meva mort d’Albert Serra sembla voler ser la demostració d’aquests paraules de Casanova. Serra filma un món on la llibertat i l’hedonisme eren possibles, fins que el mal va acabar destruint-ho tot. Uns reinventats Casanova i Dràcula, que es mouen entre el segle de les llums i l’obscurantisme ens recorden que allò atàvic continua posant en crisi les conquestes de la societat laica.

Temporada Alta aposta aquest any per estrenar a l’Estat espanyol la nova pel·lícula d’Albert Serra, convertint-la en un dels grans esdeveniments del Festival. D’aquesta manera la vella col·laboració entre el cinema Truffaut i Temporada Alta s’amplia per convertir la sala en un espai de la seva programació. L’estrena d’Albert Serra coincideix amb la presentació de El cuaderno de barro d’Isaki Lacuesta, pel·lícula feta com a complement de Los pasos dobles -Concha de oro del festival de San Sebastián 2011- que recull la performance que Miquel Barceló i Josef Nadj varen realitzar a Malí, després d’haver triomfat a Avinyó i al Teatre Lliure, entre altres llocs. La presència de Josef Nadj al festival, amb l’espectacle Woyzeck, ens permet resucitar aquesta pel.lícula. Les relacions entre cinema i teatre -o més ben dit entre dansa i cinema- tenen un punt culminant en la pel·lícula Pina (2011) de Wim Wenders, on els ballarins de Wüppertal reconstrueixen alguns dels números emblemàtics de l’actriu davant una càmera que els filma en 3D.

El resultat és una altra forma de veure la dansa i una de les poques pel·lícules que ha explorat a fons les possibilitats del 3D per reconfigurar l’espai.

Àngel Quintana

Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona