Edició 2021
L’edició dels 30 anys
A Temporada Alta celebrem aquesta tardor la nostra 30a edició amb una programació de 106 espectacles repartits en 19 escenaris de 6 poblacions diferents. Un aniversari marcat pel gran esforç per tornar a una normalitat que sembla cada vegada més propera malgrat no acabar d’arribar del tot. D’aquesta manera, amb les restriccions Covid encara vigents, des del festival apostem de nou per la presencialitat, per programar més propostes internacionals -el doble respecte la passada edició- i amb més produccions i coproduccions pròpies. Tot i aquestes circumstàncies, esperem arribar al milió d’espectadors acumulats en la nostra història.
Durant aquestes tres dècades, com a festival, hem volgut instaurar uns eixos que defineixin la nostra essència i que encara mantenim. Es tracta d’una notable presencia internacional, l’impuls a la creació, el recolzament a artistes locals i companyies catalanes, l’equilibri entre produccions populars i propostes més experimentals i iniciatives que van molt més enllà d’una programació com el PPP, l’IETM, A Tempo o la setmana de creació contemporània.
Sobre l’aniversari han dit…
Hem demanat a diferents persones de l’àmbit cultural, polític i econòmic que valorin què ha suposat Temporada Alta en els darrers 30 anys:
“A l’inici Avinyó era la quimera, la utopia. Ara ja no. Amb una identitat diferent, amb personalitat pròpia, Girona i Temporada Alta han entrat a la geografia dels festivals del món”
Joaquim Nadal i Farreras
Alcalde de Girona (1979-2002) i president de la Fundació La Ciutat Invisible
“Vaig viure a Barcelona l’any 1992 (…) Trenta anys més tard, Temporada Alta és el festival internacional on he presentat gairebé totes les meves creacions”
Christiane Jatahy
Autora, directora de teatre i de cinema
“Temporada Alta es un ejemplo de poética y espíritu de programación. Ha conseguido, edición tras edición, construir una identidad que es una y múltiple, tan singular y reconocible como abierta y ecléctica. Una identidad celebrada y aplaudida dentro y fuera de nuestras fronteras, y que ha situado a Girona en la constelación de ciudades teatrales, consolidándola como punto neurálgico de las artes vivas”
Alberto Conejero
Dramaturg, poeta i director del Festival de Otoño de la Comunidad de Madrid
“La cultura no és una despesa, sinó una inversió. I, en el cas de Temporada Alta, no només per l’alta qualitat de les arts escèniques que s’hi representen i pel seu projecte de cohesió social, sinó també per la seva repercussió económica sobre el territorio”
Lídia Vidal Juventench
Vicepresidenta segona de la Cambra de Comerç de Girona
El cartell: El Hamlet de la pandèmia
Hamlet no ha pogut venir, acompanyat d’Horaci, d’Ofèlia, ni de ningú de la troupe. Hamlet no ha vingut. El teatre s’ha tancat, no ha quedat ningú. Tan sols ha quedat la taula del teatre parada, plena de cadàvers i d’ossos. “La carn que va sobrar dels funerals va fer de sopar fred al casament,” ens deia Hamlet. I, certament, per molt que amaguem els cossos dels morts, de les víctimes de la pandèmia, l’espectre de la mort i de la por habita encara entre nosaltres. Encara no hem fet el dol, per bé que desitgem ja omplir els teatres, poder sortir de nit i banyar-nos sota el sol d’estiu.
“Alguna cosa està podrida a Dinamarca”, deia l’oficial Marcel. Alguna cosa està podrida a Dinamarca, a Catalunya, a Espanya, a Europa, a tot el món. La pandèmia ens ha deixat nus i no ens ha deixat cap dubte que l’emergència climàtica i els desequilibris de tota mena que el consum massiu ha causat al planeta ja no tenen marxa enrere. Només podem aturar-nos, contemplar la nostra taula plena de cadàvers i d’ossos i actuar per conjurar-nos, aturar el capitalisme salvatge i depredador, pensar el nostre món i evitar la catàstrofe que cada dia tenim més a la vora i que la pandèmia no deixa de recordar-nos.
Això és el que em suggereix el magnífic cartell que Pere Noguera (La Bisbal, 1941) ha fet per aquesta nova edició de Temporada Alta que celebra aquest 2021 els 30 anys! Pere Noguera ha tornat al teatre. D’una manera radical i contundent, com acostuma a fer en el seu treball, amb la seva nova obra Nodrir. Vacamorta és la matèria (2021), Pere Noguera ens posa un mirall al davant i fa una crítica sense contemplacions a la nostra societat hipòcrita i inconscient que sembla no voler acceptar la realitat, no voler mirar què és el que tenim damunt la taula.
Per bé que “Nodrir” és una obra nova, els elements que constitueixen la peça formen part dels elements que conformen el llenguatge artístic de Pere Noguera des de fa més de cinquanta anys. Dues cadires de boga, una taula de fusta, ossos d’animal i pols d’argila. Com una pluja de fang, element essencial de l’obra de l’artista de La Bisbal, la pandèmia ha tenyit la nostra visió de la realitat, ha modificat la nostra visió del món.
El títol, “Nodrir” no deixa de ser una paradoxa, un equívoc, un joc de llenguatge dels que tant agraden a Noguera. Naturalment, el fet de fer-nos nodrir amb una colla d’ossos d’animals no deixa de ser una provocació de les que tant se serveix en la seva obra. Ens mengem la carn i deixem els ossos. Pel que fa al subtítol, “Vacamorta és la matèria”, és una referència al món que forma part de l’entorn simbòlic i material de Pere Noguera.
Durant molts anys, en Pere va tenir un estudi prop de Cruïlles. I va fer diverses accions a la Terrera Trayter, coneguda també com Vacamorta pels pagesos de la zona, pel gran nombre d’ossos d’animal que s’hi trobaven. A la terrera-aiguamoll de Vacamorta, a Cruïlles, hi va fer l’acció “Esquelets flotants per un repàs a l’aigua”, l’octubre de 1985. I els ossos d’animals apilats o escampats conformen un dels elements essencials de diverses instal·lacions que ha fet en Noguera, com Esquelet de balança, a l’exposició Llacs, illes, pedrals i morts, al Palau de la Virreina, 1996; El color m’afecta, a la Fundació Espais de Girona, 1999, o Mundial (Revestir/Revestiment), Edifici Mundial, La Bisbal d’Empordà, 2004.
Podem contemplar ara un bon nombre de les obres més significatives de Pere Noguera, a la gran exposició dedicada a la col·lecció Rafael Tous d’art conceptual al MACBA. Però fa temps que no veiem escenografies de Pere Noguera al teatre. Encara recordo la meravellosa Rosa Novell, a Oh, els bons dies de Samuel Beckett, el 1984, tot recitant el gran text de l’irlandès, enfonsada dins d’un camp erm, un desert de sorra i argila, creat per Pere Noguera. O l’enyorat Quim Lecina, tot traginant pedres de riu, mentre deia el paradoxal i cínic text extraordinari de Fernando Pessoa, d’El banquer anarquista, el 1989. Encara, juntament amb Pep Duran, va fer l’escenografia d’uns quants espectacles dirigits per l’estimat i malaguanyat Moisès Maicas, com Gran imprecació davant la muralla de la ciutat, de Tankred Dorst, el 1989; L’Alfa Romeo i Julieta i altres obres, de Josep Palau i Fabre, el 1991, o El pop o la visió hyrcanesa del món, de Stanislaw Ignacy Witkiewicz, el 1994. I ha fet algunes intervencions singulars com Flama horitzontal, al Teatre Principal d’Olot, el 2000.
És per això que celebro que Temporada Alta hagi volgut encarregar a Pere Noguera el cartell per als 30 anys del Festival. Sens dubte, l’obra que ens proposa l’artista no ens parla d’un teatre domesticat i tou, sinó que ens proposa un teatre compromès i crític amb la realitat. Ben segur que després dels moments més durs del confinament i de la pandèmia, Temporada Alta ens tornarà a oferir aquells moments màgics i irrepetibles que tant ens fascinen del bon i gran teatre del món.
Manuel Guerrero Brullet
Pere Noguera (la Bisbal d’Empordà, 1941)
La fotocopia com a obra document (La Sala Vinçon, Barcelona, 1975), Arxiu-Sèrie Massanet (Galeria Massanet, L’Escala, 1977), La Terrissa de la Bisbal l’argila com a matèria, el procés d’elaboració com a pràctica (Fundació Joan Miró, Barcelona, 1978). Tres exposicions paradigmàtiques on hi ha prefigurat el que serà el Nucli Noguera: Les Matèries i l’objecte comú com a pensament. Els Arxius fotogràfics i fílmics torbats com a investigació. La tecnologia (impressora, escàner …) com a mitjà cooperador en l’exhaustiva exploració de la imatge. De manera natural entre 1979 i 1980 el seu treball relacionat amb l’argila evoluciona cap a la pràctica de l’enfangada que consisteix a cobrir o empolsar amb fang espais i objectes. fa les primeres grans instal·lacions de lloc, s’obre a l’energia de la naturalesa, s’implica amb el paisatge, fet que serà un nou detonant persistent en els seus treballs. Durant els anys 80 i 90 fa diverses escenografies d’entre les quals destaquem OH,els Bons dies de Samuel Beckett dirigida per José Sanchiz Sinisterra l’any 1984 inclosa en L’escenografia Catalana de Isidre Bravo (Diputació de Barcelona, 1986).
Ironia, intuïció, atzar, entrenament i joc, validen l’amplia i polièdrica trajectòria on els múltiples registres com la instal·lació, el procés fotogràfic, el vídeo, l’art d’acció, l’escenografia teatral, la pedagogia no formal formen un extens quefer artístic. Va ser membre fundador de Metrònom. Del 1997 al 2006 va dirigir els treballs de museografia i la posada en escena de la col·lecció al Terracotta Museu de La Bisbal d’Empordà.
L’any passat es va poder veure als Espais VOLART de la Fundació Vila Casas l’exposició A tot li cal una paret comissariada per Vicenç Altaió i actualment la seva obra és present en l’exposició TEMPS REAL. La Col·lecció de Rafael Tous d’Art Conceptual al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, fruit de la donació que el col·leccionista va fer al museu el febrer de l’any 2020.
TREBALLS sel·lecció : Exposicions (Ex), instal·lacions (I), accions (A), escenografia (E): 2018 pentagrama vertical – Pluja de terra líquida – Donar la mà acció (A-I), 2n Cicle d’intervencions artístiques a la caseta elèctrica de la Pletera, l’Estartit / 2017 Leer es el inicio (Ex), Galeria Jose de la Mano, Madrid / 2012 Paper Carbó Sèrie–Arxiu Família Guerra (I) MUME, La Jonquera / 2011 Històries d’arxiu (Ex) Fundació Antoni Tàpies, Bcn / 2008 Il peperoni del silenzio (A) Bolognano (Italia) / 2004 Allophane (I) Zwalm (Belgica) / 2001 Més tot allò/dibuix a la cuixa (E) Centre d’Art Santa Mònica, Bcn / 2000 Flama horitzontal (E), Teatre Principal d’Olot / 1999 El color m’afecta (I) Fundació Espais, Girona / 1998 Després de l’acció (A) MACBA, Bcn / 1996 Llacs, illes, pedrals i morts (E) Palau de la Virreina, Bcn / 1994 El pop o la visió hyrkanesa del món (E) de Stanislaw Ignacy Witkiewicz, Teatre Invisible./ 1994 364 segons (A) MNCARS, Madrid / 1993 El motiu és secret (A) Revista Parlada, Jardí de la casa de Jordi Benito, Bcn / 1992 Com si (I) Baden-Baden (Alemanya ) / Amazonia-preservaçao. 5 estrellas radio taxi 2294799 (I) Belém (Brasil) / 1991 L’alfa Romeo i Julieta i altres obres (E) de Josep Palau i Fabre, Teatre Invisible / 1989 El banquer anarquista (E) de Fernando Pessoa, Teatre Invisible / 1989 Gran imprecació davant la muralla de la ciutat (E) de Tankred Dorst, Zitzania Teatre / 1988 Revolt de torrent (I) Metrònom, Bcn / 1984 Torens van babel (I) Anvers (Bèlgica) / 1984 Oh, els bons dies (E), de Samuel Beckett / 1984, Trànsit (I) Rambla de Santa Mònica, Bcn / 1983 fe2 o3 (I) Metrònom, Barcelona / 1982 Passage de securité (I) Centre George Pompidou, Paris (Fr) / 1982 Horitzontal (I) MHCG, Girona / 1982 Museu ficció (I) Olot / 1981 h2o (A) Lió (Fr) / 1980 La visita ets tu … i els teus accessoris (I) Galeria Canaleta, Figueres / Prop de la terra (I – A) Terrera Trayter, Vacamorta-Cruïlles.
El curt: Alopècia androgènica
Aquest projecte va començar a gestar-se ara fa dos anys, just abans de néixer la meva filla Athena, i durant un taller d’escriptura d’autoficció que impartia el dramaturg Sergio Blanco a la Sala Beckett.
Com a alumne novell d’aquest gènere puc dir que centrar el relat en el jo és quelcom molt difícil que no havia fet mai abans i que segurament no tornaré a fer. Ja des de llavors però, tenia clar que necessitava parlar de la tensió inevitable que hi ha entre la creació i la procreació i per tant de fer-se gran, de ser pare, de ser fill i de ser o no ser artista.
Així doncs, volia reflexionar sobre el fet artístic, centrar-me en els que s’hi entreguen amb devoció i els que, malgrat les dificultats inherents a aquesta feina, el fan possible perquè creuen en alguna cosa més gran que ells mateixos.
M’interessava parlar de l’herència genètica i de l’herència històrica, la que neix a Grècia fa vint-i-cinc segles, i de la qual no podem escapar.
Redimir-me, fer un homenatge al teatre i celebrar que el festival ha fet 30 anys.
Segurament són massa coses per encabir en un curt, però aquest és el resultat d’un viatge imperfecte que he pogut fer gràcies a les persones que m’he anat trobant al llarg dels deu anys que he dirigit els spots de Temporada Alta, i són elles qui d’alguna manera n’han marcat el resultat final.
Malgrat que aquí tot pot ser mentida, veritat o les dues coses a la vegada, puc assegurar que he procurat fer-ho amb el màxim d’honestedat, modèstia i coratge, virtuts de les que tampoc disposo en abundància.
Salvador Sunyer i Vidal / director del curt
FITXA ARTÍSTICA / TÈCNICA
Direcció: Salvador Sunyer
Guió: Salvador Sunyer i Víctor Santacana
Intèrprets: Salvador Sunyer, Sergio Blanco, Laura Weissmahr, Guillem Barbosa, Andrés Mellinas, Thanasis Nakos, Serkan Aygin i Athena Sunyer
Amb la col·laboració d’ Eduard Sola
Música Original: Rigoberta Bandini, Diego Pedragosa, Sergio Bertran i Miquel Mestres
Direcció de Producció: Arnau Soria
Direccció de Fotografia: Toni Vidal
So Directe: David Gascón i Guillem Carvajal
Direccció d’Art: Yaiza Ares
Vestuari: Paula López de Murillas
Edició: Marc Roca, Martí Blanché, Edició Trailer, Víctor Diago
Colorista: Lluís Velamazán
Disseny de so: Oriol Donat
VFX (Efectes Visuals): Nico Zarza, Víctor Duque Allen i Francisco Fernádez
Disseny Gràfic: Marc Sancho (Querida) i Albert Estruch (Querida)
Una producció de Temporada Alta 2021 & Mañana
Amb el suport de Querida
PREMIS
Laus d’Or en la categoria audiovisual (2022)
Millor Curtmetratge al Festival FICCAT (Festival Internacional de Cinema en Català de la Costa Daurada – Roda de Berà) (2022)
Millor Curtmetratge Espanyol al FICBUEU (Festival Internacional de Cortometrajes) (2022)
FESTIVALS
D’A Film Festival Barcelona – abril 2022
FIC-Cat – Festival Internacional en Català – juny 2022
Festival de Curtmetratges de Manlleu – juliol 2022
FICBUEU – Festival Internacional de Cortometrajes – setembre 2022
Menorca Doc Fest – octubre 2022
Evolution Film Festival Mallorca – octubre 2022
