Edició 2006
Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya
Ens convertim oficialment en el Festival de Tardor de Catalunya. El mateix any s’inaugura el remodelat Teatre Municipal de Girona amb l’espectacle La nit just abans dels boscos, d’Àlex Rigola, amb un repartiment de luxe encapçalat per Josep Maria Pou, Pere Arquillué, Francesc Orella, Andreu Benito, Jordi Bosch i Lluís Homar.
Espectacles: 68
Coproduccions: 21
Estrenes: 42
Espectadors: 32.425 (total) / 91,65% (ocupació)
Sales: 8 (+ cinema)
Pressupost: 1.427.239,45 €
Cartell 2006, Joan Fontcuberta
Joan Fontcuberta investiga sobre la fotografia i la seva significació cultural des de fronts diversos, com l’assaig teòric, la docència, la divulgació i la producció artística: és autor i editor dels llibres sobre estètica de la fotografia El beso de Judas (1997) i Fotografía: Crisis de historia (2002), entre d’altres títols; imparteix classes en centres europeus i nord-americans, i actualment és professor d’Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona; el 1980 funda la revista Photovision, a més de col·laborar amb nombroses publicacions i iniciatives culturals, com la Primavera Fotogràfica de Barcelona, de la qual és cofundador; realitza nombroses exposicions individuals a Europa, els Estats Units i el Japó, en centres com l’Institut Valencià d’Art Modern (1992), The Museum of Modern Art de Nova York (1988) i el Museum of Art de Fukui (1999), i la seva obra és present en col·leccions d’arreu del món. Entre d’altres importants distincions, el 1998 rep el Premi Nacional de Fotografia atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol.
L’obra fotogràfica de Joan Fontcuberta gira a l’entorn dels límits entre la realitat i la ficció. Entenent la fotografia més com a cultura de la visió que com a mera tècnica, tradueix les imatges quotidianes en documents de l’impossible. Allò que la raó i l’empirisme i les seves taxonomies organitzen i acoten, en l’obra d’aquest artista s’amplia: animals que la zoologia negaria (a la sèrie Fauna secreta, 1996, amb Pere Formiguera), esdeveniments històrics que les cròniques oficials no recullen (Sputnik, 1997), fenòmens màgics contraris a les lleis de la ciència (Carèlia: Miracles & Co., 2002), o indicis de l’existència física d’éssers mitològics (La sirena del Tormes, 2006), en tots els casos imatges amb aparences tan factible que necessàriament acaben posant en crisi la funció documental de la fotografia i el seu gran poder de convicció, reclamant així a l’espectador una actitud crítica envers allò que veu, perquè la versemblança no sempre equival a la veritat.
Pere Parramon
