Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) és un dramaturg, director i actor uruguaià que s’ha consolidat com una figura clau de l’escena teatral llatinoamericana del segle XXI. Amb una trajectòria que combina audàcia formal, compromís polític i humor negre, Calderón ha sabut construir un llenguatge propi que sacseja convencions i connecta amb les inquietuds del present. Des dels seus inicis com a creador precoç —va estrenar la seva primera obra als 21 anys— ha destacat per una escriptura incisiva, fragmentada i carregada de tensió emocional.
La seva obra s’inscriu dins d’una línia postdramàtica que qüestiona els grans relats històrics, la memòria col·lectiva i els mites familiars. Calderón no escriu des del distanciament intel·lectual sinó des d’una pulsió vital i urgent, que s’expressa sovint a través d’una dramatúrgia trencada, marcada per salts temporals, veus múltiples i estructures narratives no lineals.
El teatre de Gabriel Calderón: memòria, poder i identitat familiar
Algunes de les seves obres més conegudes són Mi muñequita (la farsa), Or, Ex – que revienten los actores, Uz, el pueblo, Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) i Ana contra la muerte. En totes elles, Calderón utilitza l’humor àcid i la metàfora per abordar temes com l’autoritarisme, la repressió, la transmissió generacional del trauma o la hipocresia social. La seva escriptura combina el lirisme amb l’absurd i la crítica política amb una profunda humanitat.
Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), producció de Temporada Alta i primera obra íntegrament en català en representar-se al Festival d’Avinyó, va acollir un gran èxit internacional. Es tracta d’una relectura lliure del Ricard III de Shakespeare, que reflexiona sobre l’ego, l’ambició i l’aïllament en la vida contemporània. Ana contra la muerte, en canvi, és una peça més íntima i devastadora, que explora els límits de l’amor maternal i la dignitat davant del patiment.
Gabriel Calderón: projecció internacional i compromís amb la creació
Les seves obres han estat traduïdes i estrenades en nombrosos països d’Europa i Amèrica Llatina. A més de la seva activitat com a autor i director, Calderón ha estat gestor cultural i formador de noves generacions de dramaturgs. Va dirigir la Comedia Nacional de l’Uruguai i ha estat reconegut amb diversos premis internacionals.
Gabriel Calderón representa una nova generació d’autors llatinoamericans que entenen el teatre com un lloc de resistència, pensament i emoció. La seva obra, punyent i compromesa, connecta la memòria política amb les ferides del present.