Angélica Liddell
Nascuda a Figueres (Girona) l’any 1966, Angélica Liddell és llicenciada en psicologia i art dramàtic. El seu cognom és en realitat González, però va escollir Liddell com a homenatge a Alicia Liddell, font d’inspiració de Lewis Carroll per a la seva obra Alicia al país de les meravelles. Les seves produccions s’allunyen del teatre convencional, el que l’ha portat a ser una de les escriptores i directores d’escena més destacades del panorama actual.
Les reconegudes obres d’Angélica Liddell
L’any 1988 amb la peça Greta quiere suicidarse va rebre el primer dels molts premis que ha anat acumulant al llarg de la seva carrera i entre els quals destaca el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, el Lleó de Plata de la Bienal de Teatre de Venècia (2012) i el Premi Leteo (2016).
L’any 1993 crea la companyia Atra Bilis Teatro, amb la que ha aconseguit que les seves obres es tradueixin al francès, a l’anglès, al rumanès, al rus, a l’alemany, al polonès i al portuguès. Les seves obres El año de Ricardo, La casa de la fuerza, Maldito sea el hombre que confía en el hombre, un proyecto de alfabetización, Ping Pang Qiu, Todo el cielo sobre la tierra (El síndrome de Wendy), Ciclo de las resurrecciones, ¿Qué haré yo con esta espada?, El Decamerón, Génesis 6, 6-7, Esta breve tragedia de la carne, La letra escarlata, Una costilla sobre la mesa: Madre i Una costilla sobre la mesa: Padre, s’han estrenat, entre d’altres, al Festival d’Avinyó, al Wiener Festwochen i al Teatre de l’Odeón de París.
En les seves darreres produccions, Angélica Liddell s’ha centrat en el món tràgic i de la mística estètica, primer amb Liebestod, el olor a sangre no se me quita de los ojos. Juan Belmonte i després amb Terebrante, ambdues estrenades l’any 2021. El món del toreig és el protagonista de la primera obra, mentre que amb Terebrante ens parla del dolor més profund mentre homenatja -a la seva manera- la vida del cantaor de flamenc Manuel Agujetas.
Una de les autores teatrals contemporànies més valorades
Angélica Liddell és un dels noms més valorats d’entre els autors teatrals contemporanis sorgits al nostre país a partir de la dècada de 1980. El seu teatre fuig de tota dramatúrgia convencional i tendeix a mostrar els aspectes més foscos de la realitat contemporània. El sexe, la mort, la violència, el poder o la bogeria són alguns dels temes que tracta de manera obsessiva als seus textos. Les seves obres estan plenes d’un expressionisme punyent, de crítica social i d’una puresa excepcional, buscant al mateix temps el significat a través del dolor i la subversió.
