Alain Platel

Alain Platel (Gant, Bèlgica, 1956) és un coreògraf i director escènic flamenc reconegut internacionalment per haver creat un estil únic, híbrid i profundament humà dins del panorama de la dansa contemporània europea. La seva trajectòria s’ha caracteritzat per una mirada compassiva i radical sobre els cossos, la comunitat i les emocions, sovint treballant amb intèrprets no professionals i amb persones provinents de contextos diversos, tant socials com físics.

Platel es va formar inicialment com a logopeda i pedagog, una influència que es fa evident en la seva sensibilitat cap als cossos “imperfectes”, vulnerables o fora de norma. L’any 1984 va fundar la companyia Les Ballets C de la B (Les Ballets Contemporains de la Belgique), que aviat es va convertir en una referència internacional per la seva combinació de dansa, teatre, música i documentalisme social.

Les Ballets C de la B i el teatre coreogràfic de l’emoció col·lectiva

Amb espectacles com Bonjour Madame, La Tristeza Complice, Iets op Bach, Vsprs, Out of Context – for Pina o Nicht schlafen, Alain Platel ha construït un llenguatge escènic propi que beu de múltiples fonts: la dansa clàssica i el hip-hop, el gest quotidià, el teatre documental i la música sacra o romàntica. Les seves creacions parteixen sovint de materials musicals molt potents —Bach, Mahler, Wagner— i exploren la manera com el cos col·lectiu pot expressar el patiment, el plaer, la bogeria o la resistència.

Un tret distintiu del seu treball és el que ell mateix anomena “coreografia de la disfunció”, en què els moviments espasmòdics, la descoordinació i el descontrol s’integren com a formes legítimes de dansa. Aquesta aposta pel cos real i imperfecte trenca amb les normes estètiques tradicionals i obre una via poètica i política a la vegada.

Alain Platel: dansa, música i transformació social

Les seves obres han estat presentades arreu del món i han rebut nombrosos reconeixements. Platel també ha col·laborat amb artistes com Frank Van Laecke o Fabrizio Cassol, i ha impulsat projectes de creació comunitària, sovint vinculats a contextos marginals o multiculturals. El seu treball traspua una gran fe en la capacitat de l’art per transformar les relacions humanes i fer visibles els conflictes silenciats.

Amb una mirada compromesa i radicalment empàtica, Alain Platel ha renovat el concepte de dansa contemporània, posant l’ànima, el caos i la fragilitat al centre de l’escena.