
Pau Roca defensa un monòleg de Duncan Macmillan sobre la depressió i les coses que fan que la vida valgui la pena
Quan té sis anys, el protagonista descobreix que la mare és a l’hospital i que li costa ser feliç. Per ajudar-la, comença una llista de coses excepcionals que fan que la vida valgui la pena: el gelat, les pel·lícules de kungfu, riure fins que et surti llet pel nas. Amb Pau Roca sol a escena i la complicitat del públic, el text de Duncan Macmillan converteix la depressió en una comèdia tendra sobre l’amor, la cura i allò que fem per qui estimem.
Fitxa artística
Autoria: Duncan Macmillan
Traducció: Adriana Nadal
Direcció: Sixto Paz Produccions
Intèrpret: Pau Roca
Escenografia: Paula Bosch
Il·luminació: Ignasi Bosch i Guillem Gelabert
Disseny del cartell: Eladi Bonastre
Producció: Adriana Nadal i Pol Cornudella
De la mateixa companyia
La presència (TA25), Cost de vida (TA23), Les coses excepcionals (TA18), Dybbuk (TA16)