La solitud dels cossos celestes

Tres germanes es troben a la casa familiar després de la mort de la mare. L’absència de la mare, que era una dona aspre i poc afectuosa, és com un forat negre que s’ho empassa tot. Les germanes passen comptes entre elles sota el cel estelat d’una nit d’estiu i s’adonen, entre gintònic i gintònic, de fins a quin punt han estat soles arrossegant un passat que se’ls feia feixuc, i que a partir d’ara, si volen encarar un futur que és incert, hauran de fer-se costat.