Cristo está en Tinder

Amb tres performers (amb els que no havia treballat mai) i un músic, Rodrigo García ha construit el seu últim espectacle des de la curiositat, l’alerta i la fragilitat. El dramaturg i director argentí assegura que el centre de Cristo está en Tinder és l’expectació (que sentim tots per tots, per saber qui som). Des del xoc generacional que els fa parlar llenguatges diferents, intèrprets i director han intentat explorar el món que comparteixen per comprovar si és realment el mateix món i assemblar les seves diverses percepcions de la realitat en una sola ficció. Segons la tesi de l’obra, donem per descomptat que Crist està a tot arreu, tot i que hi ha gent que ha fet coses més importants que ell: Homer, Alexandre Magne, Isaac Newton o Mozart. I això és perquè Crist té un poder analgèsic, alleujant la por a la mort, i ens reserva un espai en el Més enllà. Per García, Crist és una caixa psicodèlica de sorpreses i la clau per vertebrar totes les peces d’aquest muntatge.