Romeo Castellucci
Romeo Castellucci (Cesena, 1960) és un director d’escena, dramaturg, artista plàstic i escenògraf italià. Des dels anys vuitanta és un dels protagonistes de l’espai teatral avantguardista a Europa i ha passat per Temporada Alta amb espectacles com Il Terzo Reich (2022), Bros (2021), Ethica. Natura e origine della mente (2017) o Juli Cèsar. Trossos (2014).
Trajectòria professional de Romeo Castellucci
Va estudiar en l’Acadèmia de Belles arts de Bolonya, on Romeo Castellucci es va graduar en pintura i escenografia. El 1981, Romeo Castellucci funda, juntament amb la seva germana Claudia i Chiara Guidi, la Socìetas Raffaello Sanzio, prenent el nom del pintor renaixentista. Les seves premisses eren fer un teatre partint del plàstic, visual i sonor. Des de llavors, la companyia ha estrenat més d’una dotzena d’obres i ha rebut nombrosos premis i reconeixements. La seva companyia, de les més experimentals, conrea una forma de creació que reuneix totes les expressions artístiques en escena, i s’ha afirmat, a partir de la meitat dels anys vuitanta i, sobretot, en els anys noranta, a Itàlia i a Europa, com un dels grups de recerca teatrals més radicals de l’escena italiana contemporània.
Romeo Castellucci va ser nomenat Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França l’any 2002. El 2003, és nomenat director de la secció teatral de la 37a edició de la Biennal de Venècia, el títol de la qual va ser “Pompei, la novel·la de les cendres”. Dins de la seva programació, va voler posar l’accent sobre un art dramàtic subterrani, sota les cendres, i va afavorir un mode de creació essencialment plàstic, en el qual el text mateix pren un valor material. El 2008, Romeo Castellucci va ser “artista associat” del Festival d’Avinyó i va crear tres peces inspirades en la Divina Comèdia de Dante. Aquesta trilogia va ser considerada pel periòdic francès Le Monde com la millor obra de la primera dècada del segle XXI.
El teatre d’avantguardes de Romeo Castellucci i la companyia Socìetas Raffaello Sanzio
Inscrit en el qual Antonin Artaud anomenava el Teatre de la crueltat, als espectacles de la Socìetas Raffaello Sanzio el text es dilueix a favor de la imatge i dels sons, tractats en els seus aspectes més radicals i exacerbats. Les propostes de Romeo Castellucci i la companyia Socìetas Raffaello Sanzio combinen l’antic artesanat teatral amb la tecnologia més avançada i conjuminen dispositius visuals, sonors i fins i tot olfactoris, per a crear obres en les quals predomina el cos enfront de la paraula. D’una estètica moltes vegades excessiva, però mai descontrolada, aquests espectacles difícilment poden ser comparats a una altra cosa que a ells mateixos que, provocadors i avantguardistes, mai deixen al públic indiferent.
