No ho hauria de fer

En aquest monòleg carregat d’ironia i tendresa, Roger Coma dona veu a un home atrapat en el compromís d’haver de fer un discurs en un funeral. No vol fer-lo, però el farà. I mentre se’l prepara, qüestiona amb lucidesa i sarcasme les convencions que envolten la mort, el dol i els rituals col·lectius. No ho hauria de fer és una comèdia existencial que es riu del patetisme humà i de la necessitat de dir alguna cosa amb sentit quan ja no hi ha res a fer.