A Temporada Alta 2026 tornem a reservar un espai especial per a aquells espectacles que viuen a la frontera entre el teatre i la música. Sis propostes de formats, tons i universos molt diferents que converteixen la paraula, la veu i l’escena en un mateix llenguatge. Noms com Daniel Anglès, Xavier Albertí o Mario Gas, al costat de l’univers literari de Thomas Bernhard, formen part d’un recorregut que va de la cançó i la memòria al deliri, l’humor i la reflexió. Et presentem sis petites joies per descobrir si ets un amant dels concerts íntims, pròxims, emotius i divertits a través de les veus i els noms més estimulants d’aquesta nova edició del festival.
- Tu, jo… i vosaltres… i les cançons…
Trenta anys després de formar El Musical Més Petit, Daniel Anglès i Pilar Capellades tornen a l’origen d’aquell projecte: els intèrprets, el públic i les cançons que els connecten. Tu, jo… i vosaltres… i les cançons… recupera peces compartides i n’incorpora d’altres que aleshores encara no existien. Un retorn íntim al cor del teatre musical, a la veu a cau d’orella i a la relació directa amb la l’audiència. - Beethoven
Amb Xavier Albertí al piano, Beethoven és un espectacle-concert sobre la profunda empremta estètica i ideològica que el compositor de Bonn ha deixat en la nostra contemporaneïtat. Figura decisiva en la transformació de la història de la música, en el seu retrat Beethoven apareix com un artista capaç de reconfigurar també la sensibilitat d’una època. Una peça sobre el poder revolucionari de l’art, la bellesa i la capacitat de la cultura per sacsejar emocions i transformar la història. - La lluna és blanca muy blanca
Cançons, textos i confidències articulen un recorregut íntim per la memòria teatral i vital de l’imprescindible Mario Gas. Acompanyat al piano per Pep Pladellorens, l’actor, director i home de teatre revisita referents, amistats i fragments d’obres que han travessat la seva trajectòria. El títol prové d’una romança de La tabernera del puerto que cantava el seu pare, i obre una vetllada entre la nostàlgia, el record i la complicitat amb el públic. - A beginning #16161D
Un viatge de la foscor a la llum que explora la relació entre moviment, veu i il·luminació. Cinc intèrprets, equipats amb llums portàtils, canten, respiren, caminen i parlen mentre dissocien el cos que sona del cos que es mou. En la intersecció entre veu, moviment, espai i composició musical, Aurora Bauzà i Pere Jou tornen a sorprendre amb una peça experimental sobre la tensió entre l’individu i el col·lectiu, sobre la possibilitat d’imaginar altres formes de presència compartida. - La força del costum
A la rulot d’una companyia de circ, el director Caribaldi obliga els seus artistes a assajar, des de fa vint-i-dos anys i sense cap èxit, el quintet La truita, de Schubert. Vol convertir un grup d’equilibristes, pallassos i domadors en músics virtuosos, però la seva obsessió per la perfecció revela sobretot la violència del poder i la força del costum. Ramon Simó dirigeix aquesta comèdia ben àcida i característica de l’estil implacable de Thomas Bernhard, amb Lluís Marco al capdavant del repartiment. - Delíric
Jordi Purtí torna al festival amb una imaginativa nova proposta musical, en aquesta ocasió, de la mà de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Amb un llenguatge escènic entre l’òpera i el teatre físic, l’espectacle reinterpreta Cyrano de Bergerac, el clàssic francès d’Edmond Rostand. A partir de fragments operístics i seqüències gestuals, el cant, la música i el moviment esdevenen motors dramàtics, divertits i emocionants, mentre cantants i músics assumeixen també el rol d’actors. D’aquesta manera, Delíric planteja una mirada renovada i fresca sobre allò que no s’expressa i la força emocional única del gest i de la veu.
