Dimonis: Deixeu-vos posseir

El periodista Dani Chicano (@xiquein / @rvproscenium), per encàrrec de Temporada Alta, ha fet un seguiment de la preparació de la instal·lació Dimonis, basat en els exorcismes de Jacint Verdaguer i que s’estrena al Teatre Municipal de Girona, on es podrà veure del 13 al 24 de novembre. Recopilem els materials elaborats sobre aquesta peça:

El Puntal és la factoria de creació cultural que va néixer a redós de l’enorme edifici d’AgriEnergia de Banyoles. És la seu de la Fundació Lluís Coromina, promotora i protectora d’un seguit d’iniciatives culturals en diversos àmbits, des de les arts plàstiques al cinema, passant per les arts escèniques. Dimonis és una coproducció de Cabosanroque amb Temporada Alta, el Festival Grec (2020), La Filature de Mulhouse– Scène Nationale Française i la mateixa Fundació Lluís Coromina, i és precisament al Puntal que Cabosanroque ha fet una residència les darreres setmanes per acabar d’enllestir la instal·lació –de fet són 8 instal·lacions- que es veurà al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona.

Tot això requereix explicació. Segons Laia Torrents i Roger Aixut, Cabosanroque,la instal·lació és una representació estètico-acústica de l’obra literària Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa de l’Oració, en la qual el poeta i traductor Enric Casasses transcriu i comenta tres quaderns d’exorcismes dels quatre que el poeta va omplir de notes entre el 1890 i el 1892. El fet que les notes de Verdaguer recullin les manifestacions dels exorcitzats, però també dels diversos personatges que parlaven per boca dels exorcitzats en les sessions a què va assistir, converteixen la instal·lació en una obra polifònica.

A la part baixa del Puntal hi ha una rèplica a escala de la distribució del quart pis del número 7 del carrer dels Mirallers de Barcelona, la Casa de l’Oració. Roger Aixut explica que van intentar trobar plànols per conèixer la distribució del pis, sense resultats, de manera que van anar al carrer dels Mirallers. L’edifici estava en obres, ple de cartells en rus, però sense vigilància. S’hi van esmunyir i van pujar al quart. Només quedaven les marques dels envans i les rajoles hidràuliques que diferenciaven els terres de les estances. A aquestes alçades ja deu ser un magnífic dúplex.

Al terra del Puntal, amb cinta adhesiva, s’hi aprecia la divisió en estances i, escampats aquí i allà, màquines i dispositius ben estranys. Inflables gegants d’animals tropicals, pots de vidre mig plens d’aigua, pantalles de leds, una mena de clapa de bosc de filferros prims i drets amb petits dispositius sonors que els rematen, una pantalla de projecció, un munt de monitors de televisió amuntegats, ordinadors… Feina a mig fer. Tot s’anirà posant a lloc. Avui, a més, toca visita al Saló de Descans del Teatre Municipal, una sala molt alta i on caldrà anar amb compte amb l’acústica.

La nòmina de col·laboradors, d’artistes que participen en aquest muntatge a través de gravacions diverses, és extensa: Niño de Elche, Rocío Molina, Enric Casasses (poeta), Manuel Delgado (antropòleg), Gerard Horta (antro-pòleg), Ricard Torrents (Verdaguerista), Carme Torrents (museòloga), Lourdes Porquet (viròloga), Xavier Rebodosa (viròleg), Pau Rodríguez (psicòleg), Núria Martínez Vernis (poeta), Jordina Boix (directora Fundació Verdaguer), Joan Solana (actor). Alguns han gravat la seva veu. D’altres han estat entrevistats. D’altres, com Rocío Molina, han ballat. A més, el poeta i traductor Martí Sales ha traduït els fragments de White Darkness, de la polifacètica Maya Deren, que han estat inclosos en la instal·lació.

Del 13 al 24 de novembre, si voleu experimentar una possessió –sense estirabots ni morbositats, sense collonades- en teniu l’oportunitat en el marc de Temporada Alta.

Dani Chicano