Si t’agrada el teatre i tens ganes de descobrir una cosa diferent per sortir una mica del de sempre o simplement deixar-te sorprendre, aquí pots trobar 8 espectacles que, tot i no ser les propostes més comercials, tenen una gran qualitat i segur que no et deixaran indiferent. Propostes diferents, originals i amb personalitat que, potser no tenies pensat veure però et recomanem que no te’ls perdis!

L’Arquitecta i escenògrafa formada entre Girona i Utrecht, Aina Roca Mora, converteix la maqueta en motor dramatúrgic per reconstruir espais domèstics des del record d’infantesa. El celler dels avis, la cuina o l’escala cap a les golfes apareixen com a llocs reals i imaginaris, travessats pel temps i la memòria. Una mirada delicada i lúdica sobre la casa com a espai de memòria, imaginació i realitats possibles.

La mà i els temps és un projecte d’investigació i creació de Mal Pelo que proposa una lectura crítica de quatre dècades de pràctica artística en l’àmbit de la dansa. Neix del desig d’escoltar el que les mans guarden. Durant anys, el cos ha parlat en la dansa; ara són les mans les que reclamen la seva paraula. Aquest projecte busca registrar aquella memòria invisible que habita entre el gest i el pensament, entre la matèria del cos i el pols del temps. El projecte reformula el binomi espai-temps en una clau poètica i conceptual: substitueix “espai” per “mà” i “el temps” per “els temps”, convidant a repensar el moviment des de l’experiència encarnada. Aquest gest, alhora poètic i polític, proposa mirar el cos des de la seva diversitat i sensibilitat. Les mans no només executen: pensen, recorden, decideixen. Són arxiu, brúixola i llenguatge; extensions del pensament, portadores de memòria i eines cognitives del gest. La mà i els temps interroga les petjades que la cultura ha imprès en els nostres gestos. Les divisions entre la finura i la fortalesa, el delicat i el dinàmic han modelat no només els oficis, sinó també els cossos. En la pràctica artística, desmuntar aquestes jerarquies es converteix en un acte de resistència i llibertat. La mà i els temps cerca així obrir un espai de reflexió i creació on el moviment es pensi des de l’experiència, la memòria i la transformació.

Una lectura de Jacint Verdaguer feta des dels nostres dies, allunyada de qualsevol reverència museística. Ferran Dordal i Albert Prat tornen a col·laborar per crear aquesta peça que revisita sobretot el darrer Verdaguer: el poeta desencantat, ferit i rebel que fa del jo una forma de denúncia. A mig camí entre el teatre i la música, l’espectacle proposa un Verdaguer allunyat de la imatgeria folklòrica i obert a una lectura viva, personal i contemporània.

Una nova versió del solo que María Muñoz va crear el 2004 converteix Bach en una experiència compartida amb Pep Ramis i els seus tres fills. A partir d’una selecció de preludis i fugues d’El clavecí ben temperat, la peça explora moviment, respiració, ritme i memòria corporal en relació amb la musicalitat de Bach. Una proposta íntima de Mal Pelo sobre transmissió afectiva i generacional.

La Compañía Bonobo torna, després de l’impacte de Temis (TA24), amb el seu teatre incòmode i afilat, capaç de fer emergir l’absurd que s’amaga sota el pacte social. Estampida humana entrecreua tres històries: una reunió de veïns davant l’ocupació d’una plaça per persones sense llar, una botiga de decoració en fallida i una facció clandestina dins dels carabiners. Pablo Manzi i Andreina Olivarí retraten el Xile actual com un paisatge de por, violència i vincles comunitaris erosionats.

Entre la bèstia insaciable i la figaflor sense desig, els relats sobre la libido femenina han oscil·lat entre mites, moralismes i ignorància. Després de l’èxit de la passada edició torna Una aniquilació fallida (la libido, la història i jo), un monòleg de l’escriptora Carlota Gurt escrit a partir de materials clàssics, textos religiosos, teories científiques i experiències personals. Una conferència escènica que desmunta imaginaris imposats i reivindica la complexitat del desig femení amb rigor, sarcasme i llibertat.

Després de passar per Temporada Alta amb el projecte coral Serà un dia que durarà anys, els xilens Hermanos Ibarra Roa estrenen una obra escrita per Gopal Ibarra i dirigida amb el seu germà Visnu. La muerte del padre segueix la Petra, una carnissera marcada per l’abandonament, que viu amb la Luca, la seva parella actriu, i l’Estela, una filla anarquista. La irrupció d’un pare cosmonauta perdut en el temps i d’un militar sense exèrcit obre una faula delirant sobre la mort, l’herència i la necessitat de matar simbòlicament el pare.