Temporada Alta 2026 també mira de cara alguns dels grans conflictes del nostre temps. Avui et recomanem, sis propostes de teatre social i polític que aborden qüestions com la identitat, la salut mental, les addiccions, la memòria, la violència institucional o els mecanismes de poder. Des de l’experiència més íntima fins al retrat col·lectiu, aquests espectacles converteixen l’escenari en un espai per qüestionar, incomodar i repensar la realitat que ens envolta.
1. Dysphoria
Després de Yerma (TA25) i Altsasu (TA24), María Goiricelaya torna a Temporada Alta amb un monòleg per a Gema Matarranz sobre identitat, maternitat i drets trans. Una mare queda en xoc quan la seva filla adolescent li diu que és un noi i que vol ser Alex. La negació i la por s’obren pas fins que una acusació d’abús sexual empeny la mare a intentar entendre i protegir el seu fill. Un text sobre l’amor, els prejudicis i la fragilitat dels vincles davant el canvi.
A partir de la investigació periodística del Jordi Panyella, amb el seu llibre Puig Antich, cas obert, la dramaturga Mercè Sarrias, el director d’escena Jordi Pérez Solé i la productora artística Helena Moliné construeixen una colpidora peça documental sobre l’últim executat pel franquisme amb garrot vil. El muntatge, nascut a la presó Model, viatja entre el 1974, el 2003 i el present per resseguir la militància radical del Salvador, destapar les irregularitats del procés judicial i lluitar amb les germanes Puig Antich per reobrir el cas. Teatre com a espai de memòria, veritat, justícia i reparació.
3. Permagel
L’èxit literari d’Eva Baltasar es transforma en obra teatral: Permagel arriba a escena en una adaptació de Victoria Szpunberg, amb Maria Rodríguez Soto com a única protagonista. El monòleg adapta la història d’una dona que qüestiona la família, l’amor romàntic i la idea mateixa de supervivència. Entre humor negre, desig lèsbic i pulsió suïcida, la novel·la es converteix en una peça viva sobre la lucidesa, la intimitat i el malestar dels nostres dies.
4. Massacre
Després del contundent Rebota rebota y en tu cara explota (TA18, TA21), i de Patatas Fritas Falsas, una creació sobre el feixisme, Agnès Mateus i Quim Tarrida estrenen a Temporada Alta un espectacle sobre la institució de l’Església, sobre les creences, sobre l’obediència cega, sobre els venedors de fum i els mercaders de la fe. Amb el seu llenguatge directe, físic i políticament incòmode, la peça ens confronta amb els pilars d’una religió que s’acaba de posar de moda.
L’Emma és actriu i s’ensorra a escena mentre interpreta la Nina a l’obra La gavina. A partir del col·lapse, Personas, lugares y cosas segueix el seu pas per una clínica de desintoxicació, entre resistències i recaigudes cap a una possible recuperació. Duncan Macmillan (autor de Les coses excepcionals, TA26, TA18) construeix un retrat de l’addicció i del trauma que Pablo Messiez porta a escena amb Irene Escolar al capdavant, entre la fragilitat individual i la necessitat d’escoltar els altres.
6. Boja
Obra guardonada amb el Premi BBVA de Teatre, Boja parteix del periple viscut per Mariona Esplugues, que durant setze anys va passar per les consultes de diversos psiquiatres. Entre el testimoni personal i l’humor, l’actriu es pregunta què li passa i converteix les respostes sovint desconcertants en un espectacle trepidant. Un monòleg sobre la salut mental, la recerca de la pròpia identitat i el sentit de la vida quan sembla que tot s’ensorra.
