The Very Last Northern White Rhino

Gastón Core

Dansa urbana com a celebració derivada de la vida

Quan el periodista del New York Times, Sam Anderson, es va assabentar de la mort de l’últim mascle de Rinoceront Blanc del Nord, va agafar un vol a Kenya per a observar i narrar amb detall la vida diària de les dues últimes representants d’aquesta espècie, que desapareixeria definitivament de la terra una vegada haguessin mort. La imatge indiferent d’aquests individus enfront del destí de la seva espècie va transmetre al reporter una sensació de pau, en un moment d’incertesa global. Gaston Core cerca, a través d’una recerca formal sobre diferents estils de dansa urbana (Krumping, Finger Tutting, Waving, Afro…), oferir la imatge de l’home que balla perquè ha descobert que, com l’expressa Paul Valéry, tenim «massa energia per als nostres menesters». És a dir, presentar la dansa com a excés, com a celebració derivada de la vida. Ballar fins a l’esgotament, ballar fins al final perquè tal vegada ja no hi ha res més que es pugui fer.

Fitxa artística

Coreografía: Gastón Core
Ballarí: Oulouy

Temporada Alta Iberoamèrica:

Temporada Alta Iberoamèrica
18 de febrer, 19:0019 de febrer, 19:00
Teatro de la Alianza Francesa (Lima)
Preu: Consultar web de la sala
Disponibilitat: entrades disponibles