Nuestros cuerpos sin memoria

Amics i amigues de molts anys es troben completament perduts quan un dels seus els deixa abruptament. Intenten com poden continuar amb les seves vides, amb el seu quotidià; però la intranquil·litat regna. Aquesta partida altera a poc a poc l’ordre en les relacions i després tot explota durant una vetllada. En un espai vermell com la sang que els escalfa la cara en enutjar-se, sis personatges a la recerca d’una veritat que podria salvar-los fan un últim intent per fer alguna cosa que tingui valor. I si haguéssim de disfressar-nos com en carnestoltes per a no tornar-nos bojos? I si haguéssim de cridar-nos molt fort els uns als altres per a poder a la fi escoltar-nos? Els nostres cossos sense memòria és una obra que es viu com l’última ronda d’un match de boxa, cap dels personatges sortirà il·lès. Sembla que res li pot impedir als joves reclamar la seva joventut, ningú va dir que seria sense malaltia.