Esta soledad

En Leo i la Lorea s’han estimat. Potser encara s’estimen. Però alguna cosa dins seu s’ha trencat. La seva relació, després de cinc anys, s’ha acabat. Ell carrega amb el seu pare malalt, atrapat entre la responsabilitat i una desconnexió emocional que li pesa. Ella, embolicada entre feines mal pagades i crisis personals, intenta refer-se sense saber gaire bé per on començar. Són dos cossos cansats i sols, travessats per la precarietat, per allò que no s’ha resolt, per l’herència emocional d’una generació que sembla arribar sempre tard a tot: a l’amor, a l’estabilitat, a la maduresa, a la calma, a la satisfacció personal.