Prehistoria de la felicidad

Prehistoria de la felicitat sembla que parli de quan l’home va definir el seu vincle amb el món a partir de la relació que tenia originalment amb els seus pares: la idea del “temps primitiu” de l’inconscient. Sense text, i amb un estrany sentit de l’humor, qüestiona els rols que la cultura i els atribueix a la imatge de la família nuclear, en aquest cas, representada per tres actors-ballarins. Un ritual de reconciliació per  ballar amb les lletjors i belleses de la nostra història personal.