La plaza del diamante

Amb una veu tan apagada com la vida que recorda, a punt de trencar-se, Lolita Flores és la Colometa. Asseguda en un banc del seu barri, a Gràcia veu la vida que li ha passat per davant amb l’actitud recollida de sempre, tan feta de dolor, d’espant i de tendresa. Les mans com ocells de Lolita Flores, reposen adormides a la falda d’una encarnació absoluta del personatge tímid de Rodoreda. Les cicatrius a l’ànima són gairebé visibles. Sentim el núvol ofegador dels coloms que tant l’espanten, el vol de les plomes que l’ofega, el pes de plom de la vida que s’apaga i aguanta. Joan Ollé dirigeix Flores en aquesta crònica íntima de la postguerra.