Hic digitur dei

Una crònica subcultural de la transició amb guió de Quim Monzó i Roser Fradera

Que qui mor el novembre de 1975 era una més de les moltes cares del poder (ni que fos terrible) s’evidencia al final. Que tot plegat és una capicuesca caixa de trons, lligada per relacions absurdes, es fa clar quan els llums s’han tornat a encendre. I és que, en clau d’humor i en rigorós present, Hic digitur dei és la crònica subcultural de la transició. Rodada fora del circuit comercial, amb càmeres super-8 i guió de Quim Monzó i Roser Fradera, parodia gèneres i hi surten molts participants del col·lectiu festival Grec 1976. Fidel i estripat testimoni de l’època.