Hay que tirar las vacas por el barranco

Una adaptació teatral del llibre Voces del laberinto, del periodista espanyol Ricard Ruiz Garzón

Un recull de quinze testimonis de pacients afectats d’esquizofrènia i els seus familiars. En l’obra, diferents monòlegs recorren el procés de la malaltia, des dels primers brots fins a la recuperació o la mort, per tal d’intentar aclarir els estigmes, mites i prejudicis sobre aquest mal. “De vegades el teatre necessita despullar-se de si mateix, dels seus mecanismes més elementals, per poder parlar de certes realitats”, diuen els seus creadors, la companyia veneçolana La Caja de Fósforos, que volen parlar de l’esquizofrènia perquè és un mal que fereix la comunicació i afecta en la relació amb els altres. “Escoltant els pacients víctimes de la malaltia; escoltant els familiars víctimes de la malaltia a través de veus concretes, sota un mínim arranjament artístic, si pura i humana desesperació, potser puguem trencar les barreres que ens impedeixen veure en aquests éssers els nostres mateixes pors i angoixes, i compartir un mateix espai mental: l’espai del que és humà “.